El fenomen del Tsunami Democràtic s’ha difós mitjançant un canal a Telegram que en poques setmanes ha aconseguit tenir més de 370.000 subscriptors, i segueix pujant. El moviment de desobediència civil es va fer conegut per la protesta a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre, i poc després d’aquesta acció va difondre una aplicació per a mòbils amb sistema Android per tal d’informar de futures accions de protesta. L’Audiència Nacional va iniciar una investigació per, segons afirma, “indicis de terrorisme” contra Tsunami Democràtic, tot i que aquest sempre ha remarcat el caire pacífic de les seves protestes, i va ordenar a les operadores de telefonia espanyoles que s’impedís l’accés a la seva web, tsunamidemocratic.cat. La Comissió Europea va advertir l’estat espanyol per aquestes actuacions, dient-li que ha de “trobar l’equilibri” entre “garantir la llibertat d’expressió i el manteniment de l’ordre públic i la seguretat”. El moviment, just després del bloqueig judicial de la seva web, va redirigir els seus dominis a tsunamidemocratic.github.io i van aparèixer diverses rèpliques de la pàgina. Aquesta situació recorda l’octubre del 2017, quan l’estat espanyol va voler evitar l’accés a diverses webs, com per exemple empaperem.cat o referendum.cat.

Voler impedir l’accés a pàgines web és literalment impossible. Només cal recordar que la primera potència mundial, els Estats Units d’Amèrica, ha estat incapaç d’impedir l’accés a WikiLeaks.

Els últims dies ha sorgit un debat sobre la seguretat d’usar l’App per a mòbils que difon Tsunami Democràtic. El col·lectiu Censura1OCT recomana no instal·lar ni fer servir aquesta aplicació fins que no se’n publiqui el codi font, i Pirates de Catalunya expressa dubtes sobre la seva seguretat i aconsella instal·lar-la només des dels dominis que difon Tsunami i mai si es rep com un fitxer per altres canals, per a evitar la difusió de còpies modificades per terceres parts. La crítica principal que es fa és que no s’hagi publicat el codi font, cosa que no equival a publicar el secret criptogràfic, i per tant no es coneixen exactament les funcions i permisos de l’aplicació.

Els principal dubte sobre la seguretat de l’aplicació que expressen és el temor que les dades dels participants a les convocatòries que pugui fer Tsunami puguin utilitzar-se per a perseguir-los si les forces de seguretat de l’estat hi tenen accés. No és tant una qüestió de malfiança cap a Tsunami, sinó d’aspectes tècnics sobre el funcionament de l’aplicació: per exemple, no se sap si la base de dades està repartida per diversos servidors (cosa que la faria més segura davant vulnerabilitats) o si es troba concentrada en un de sol (cosa que facilitaria una fuita de dades massiva si s’aconseguís hackejar).

La Revista Nord ha instal·lat aquesta aplicació a un telèfon per a veure quin era el seu funcionament, però no ha estat possible activar-la. Descarregar l’aplicació és una mica complicat: de moment només està disponible per a Android i no s’ofereix a través de Google Play. A banda, per a activar-la, cal un codi QR. No serveixen els que es poden trobar en fòrums o els que es poden rebre per aplicacions de missatgeria instantània. Pel que sembla, el sistema d’activació només funciona si el codi QR és escanejat directament des d’un dispositiu amb una aplicació prèviament registrada al sistema.

El cert és, però, que la força de Tsunami Democràtic, amb aplicació o sense, és cada cop més gran: el 21 d’octubre, amb una simple convocatòria via Telegram i Twitter, van aconseguir fer fugir un president de govern de part del territori que governa, fent-li cancel·lar reunions per a tornar corrents a Madrid, espantat per la reacció de la gent que respongué a la crida de Tsunami.

La Revista Nord, com sempre, es limita a informar, i no recomana ni desaconsella la instal·lació de qualsevol aplicació al mòbil dels seus lectors: que cadascú utilitzi el seu propi criteri.

Captura de pantalla de l’app de Tsunami Democràtic
nord.cab