Aquest mes continuem escoltant diferents versions d’una mateixa obra. Ens dedicarem a la Fuga en sol menor BWV 578, coneguda popularment com la Petita fuga, del compositor alemany Johann Sebastian Bach.
Comencem escoltant la versió original per a orgue:
Aquesta fuga fou composta per Bach durant el temps que visqué i treballà a Arnstadt (1703-1707). El 14 d’agost de 1703 fou nomenat organista de l’Església Nova d’aquella població i allà fou on va escriure les seves primeres obres importants, a més d’encarregar-se de la formació musical dels cantants i músics municipals.
Escoltem ara aquesta Petita fuga, també interpretada per orgue, tot seguint la partitura:
Aquesta fuga és una de les més conegudes del compositor, com anirem veient (i escoltant, sobretot) se n’han fet versions per a molts i diversos conjunts instrumentals.
Aquí teniu una versió per a quartet de saxòfons.
I una altra versió vocal amb estil jazzístic. També en podreu seguir la partitura.
Potser us ha encuriosit que, en citar l’obra, hom hagi escrit aquestes lletres i aquestes xifres: BWV 578.
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach és un catàleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1990). El seu títol complet és Thematisch-systematisches Verzeichnis der musikalischen Werke von Johann Sebastian Bach i habitualment es fan servir, per a referir-s’hi, les tres inicials BWV, per tant, qualsevol obra de Bach apareix sempre acompanyada del seu número del BWV.
Continuem amb les versions. Ara és el torn de sentir la Petita fuga interpretada per un quartet de guitarres.
I després de la corda, continuem amb dues versions per a instruments de vent. En primer lloc, una per a quintet de vent: flauta travessera, oboè, clarinet, fagot i trompa.
I l’altra versió de vent. En aquest cas, únicament instruments de vent metall: 2 trompetes, trompa, trombó i tuba.
Hem escoltat ja moltes versions de la mateixa fuga. Permetem-nos ara preguntar-nos sobre què és una fuga, mentre anem desgranant les 4 versions que encara ens queden.
Què és una fuga? Una fuga és un tipus de composició contrapuntística (el contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies), per tant, polifònica, composta per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.
Escoltem tot seguit una versió per a piano de la ja “nostra” Petita fuga.
La Petita fuga és una fuga a 4 veus. Un tema musical principal (o subjecte, en terminologia contrapuntística) va passant de veu a veu. En aquest cas, comença per la veu més aguda i es va repetint (presentant) veu per veu fins a la més greu.
També hem trobat una versió “moderna” de la Petita fuga. Aquí la teniu:
Escoltem, també com sona aquesta fuga interpretada per una orquestra simfònica.
I, ara sí, per acabar, sentim-la interpretada amb campanes.
Esperem que hàgiu quedat ben “impregnats” d’aquesta Petita fuga de Bach i que si mai la sentiu la reconegueu amb facilitat.
Ah! I també desitgem que hàgiu fruït de les diferents versions que us hem ofert.
Bona audició i bona música!
