L’olivera i la fundació d’Atenes

El passat 26 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de l’Olivera i aquest cap de setmana, els dies 5 i 6 de desembre, se celebra a Cabassers, la 16a edició de la Fira de l’Oli Baronia de Cabacés.

I és que el cultiu de l’olivera és un cultiu immemorial a la conca del Mediterrani, que juntament amb el cultiu de la vinya i el blat conformen la tríada mediterrània, la base de l’agricultura i la dieta de la nostra geografia. Tres elements – l’olivera, la vinya i el cereal – que amb els seus fruits – oliva, raïm i blat – i els seus subproductes – oli, vi i pa – també trobem a la base de la cultura mediterrània que ens és pròpia i que ens arriba i ens depassa a través de la història, la religió, els símbols i els mites.

Per exemple, és el cas del mite fundacional de la ciutat d’Atenes, que diu que després de ser fundada per l’heroi Cècrops aquest li havia de posar un nom que remetés al nom del déu o dea que en volgués fer de protector.

Ràpidament s’hi van oferir Atena, la d’ulls d’òliba, i Posidó, el déu del mar barba blau. Cècrops no sabia decidir-se i, a més, era una qüestió que tocava dirimir als déus de l’Olimp. Aquests van decidir organitzar un concurs entre els dos pretendents, Atena i Posidó. Dels dos, guanyaria qui regalés a la ciutat l’obra més bella, prodigiosa i útil (1), segons valorarien ells mateixos.

En algunes versions, Posidó, amb un cop de trident, va esquerdar la roca i d’allà en va sortir un animal nou, el cavall (1); en d’altres versions, de l’esquerda en va sortir un raig d’aigua salada (2). Atena, per la seva banda, va oferir un nou arbre, l’olivera, nascut de la terra de l’Àtica i considerat des de llavors l’arbre més valuós pel seu tronc robust, les seves fulles verdes i plata i, sobretot, pel seu fruit, les olives i l’oli.

D’entre l’ofrena de Posidó, el cavall (noble i esvelt, fos el símbol del domini de l’art de la guerra) o el raig d’aigua salada (fos el símbol del domini de la navegació i el comerç pel Mediterrani), i l’ofrena d’Atena, l’olivera, (símbol de la pau segons els déus, i potser també símbol del treball efectiu i civilitzat de la terra); aquest darrer present va ser el més ben valorat del concurs i Atena proclamada la protectora d’Atenes, ciutat on naixeria la idea de la democràcia. Aquest mite de la disputa entre Atena i Posidó s’atribueix esdevingut on avui hi perdura el temple de l’Erectèon, i on l’olivera remet a aquesta història, a l’Acròpoli d’Atenes.

Foto: Viquipèdia

Art i mite han anat des de sempre agafats de la mà, i a partir de la tradició clàssica artistes de tots els temps s’han inspirat i han representat aquests mateixos temes i mites – plens de déus, herois i personatges diversos marcats per vicis, virtuts i vicissituds indefugibles – a les seves obres artístiques.

CaixaFòrum Lleida presenta una selecció d’obres procedents del museu del Prado inspirades en els mites d’arrel grecoromà, a l’exposició «Art i mite. Els déus del Prado» del 16 del setembre de 2021 al 30 de gener del 2022.

(1) ANGLADA, M. Àngels, Relats de mitologia. Els déus, Edicions Destino, Barcelona, 1996.

(2) MORET, Xavier, Grècia, viatge de tardor. Homes, déus i temples al bressol d’Europa, Brau Edicions, Figueres, 2014.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers