Haydn va estar gairebé 30 anys al servei del príncep d’Esterházy, a Eisenstadt i Esterhaz. Aquests anys d’aïllament preocupaven molt a l’infatigable artista. Estava retirat del món i per això havia de ser original per força. Fins a quin punt podia ser original ens ho mostra en la seva Simfonia n. 45, l’anomenada Simfonia dels adéus.
El príncep havia allargat exageradament la seva estada estiuenca al Castell d’Esterhaz i els músics volien tornar amb les seves famílies a Eisenstadt, però no gosaven parlar-ne al seu senyor.
Fixem-nos amb quina habilitat Haydn va fer veure aquest desig al seu príncep. I no oblidem el valor que aquesta acció també comportava.
Si heu mirat el vídeo amb atenció (aquesta vegada era imprescindible escoltar i veure el que passava), haureu observat que els músics van desapareixent a mesura que a la seva particel·la no tenen més notes escrites.
Haydn llença al seu príncep una indirecta ben directa… tal volta la primera reivindicació sindical de la història de la música. Hi ha, com és habitual, diferents opinions sobre qui fou l’instigador d’aquesta acció: el mateix Haydn, els músics de l’orquestra del príncep, les seves esposes… ?
El fet és que el compositor se les va ingeniar per a fer entendre al seu amo el desig i la reinvindicació dels seus súbdits. Segons sembla la història acabà bé per als músics i al dia següent els van deixar tornar amb les seves famílies…
Veiem ara l’original i divertida interpretació que en feu l’any 2009 Daniel Baremboin dirigint l’Orquestra Filharmònica de Viena al Concert d’Any Nou.
Coneguda com a Simfonia dels adéus o Simfonia del comiat és una de les moltes músiques peculiars que el compositor austríac ens deixà en la seva vasta producció simfònica.
Composta l’any 1772, consta de 4 moviments: un Allegro assai, un Adagio, un Minuet i un Finale. Aquest darrer moviment comença amb una indicació de tempo presto, però al punt on hauria d’haver la repetició de la segona secció del moviment, comença un Adagio en forma de tema amb variacions.
Un cop exposat el tema per l’orquestra sencera, a cada variació deixen de tocar alguns instruments fins que al final queden tocant només 2 violins.
Original manera de cloure una simfonia. Original i insospitada.
Acabem amb una altra interpretació. Aquesta més mesurada i seriosa.
Desitgem que n’hàgiu gaudit. Bona audició i bona música!
