Potser una de les músiques que més s’escolta per Nadal és aquest conegudíssim cor de l’oratori El Messies de Georg Friedrich Händel. Una tradició anglosaxona (la interpretació d’aquesta música) que s’ha anat estenent per diferents contrades.
Händel (1685-1759) fou un compositor del barroc alemany, considerat una de les grans figures de la música occidental. Va néixer a Halle i va morir a Londres. Tal volta sigui el primer compositor modern que va adaptar la seva música per tal de satisfer els gustos i necessitats del públic.
El Messies, el més conegut i interpretat dels seus oratoris, fou compost només en 24 dies: entre el 22 d’agost i el 14 de setembre del 1741. El text és de Charles Jennes i està format per fragments bíblics.
Fou estrenat a Dublín, el 13 d’abril de 1742 i el dirigí, des del clavecí, el mateix compositor.
Als darrers anys de la vida de Händel, aquest oratori es va convertir en una de les seves obres més populars, es començà a interpretar anualment i en concerts benèfics per a cases de caritat.
La seva popularitat augmentà encara més després de la mort del compositor, amb representacions periòdiques i amb d’altres d’especials, com les del centenari del compositor a l’abadia de Westminster el 1784.
Comencem, precisament escoltant una versió d’aquest cor enregistrat a aquesta abadia londinenca.
Tot i que el Messies és ara un element bàsic del Nadal, Händel va concebre l’obra com una ofrena de Pasqua i es va representar per primera vegada durant la Quaresma. El primer terç de l’obra tracta sobre el naixement de Jesús, el segon acte tracta sobre la mort de Jesús i el tercer sobre la seva resurrecció.
Escoltem-ne una altra versió, molt semblant a la 1a, de les que podríem anomenar històriques, que intenten respectar al màxim l’estil de l’època.
Els victorians van traslladar la interpretació d’aquest oratori a Nadal, per reactivar l’interès per aquelles festes descuidades aleshores. A finals del segle XIX, el Messies s’havia programat regularment durant el desembre, especialment als Estats Units. El director d’orquestra britànic Laurence Cummings, en una entrevista a la revista Smithsonian, especula que el costum de la representació de Nadal podria haver nascut per necessitat: “Hi ha molta música de Pasqua, per exemple, la passió per Sant Mateu de Bach, i tan poca música sacra escrita per Nadal…”
També podem gaudir de la versió que ens ofereix el grup anglès VOCES8.
Una curiositat: els membres del públic solen aixecar-se quan comença el famós cor Al·leluia. Suposadament, el rei Jordi II es va emocionar tant durant l’estrena a Londres del Messies que es va posar dempeus i després tota l’altra gent que hi havia al teatre el van imitar per no ofendre’l.
Sí, també us oferim la “versió partitura” on podreu anar seguint la música mentre sona.
Com dèiem en començar, en un esclat de creativitat, Händel va escriure el treball de tres hores de música en només 18 dies aproximadament, durant l’estiu de 1741. Aquest ritme es va veure ajudat pel seu reciclatge d’obres anteriors. Els cors And He Shall Purify, For Unto Us a Child Is Born i His Yoke Is Easy provenien d’àries amoroses italianes que el compositor havia escrit dues dècades abans.
Darrerament, la tradició de cantar un Messies participatiu s’ha estès al nostre país. Escoltem-ne una versió del cor del qual parlem en aquest article.
Una mica de blasfèmia: que una obra religiosa es representés en un teatre i no en una església escandalitzava el mateix Londres. Molts creien que l’obra era “massa exaltada per ser representada en un teatre, especialment per cantants seculars”. Finalment, quan Händel va anunciar que donaria tots els beneficis del Messies a la caritat, la polèmica va desaparèixer.
Potser coneixeu Santa Maria del Mar, a Barcelona. En aquesta versió que hem trobat a la xarxa podreu gaudir-ne al mateix temps que sentim novament l’Al·leluia.
Quaranta-set vegades aquest cor utilitza la paraula Hallelujah, una freqüència que ens podria fer preguntar si Händel va veure realment la sala del tron de Déu mentre la componia.
El text per aquest cor prové del llibre de l’Apocalipsi al Nou Testament. Apocalipsi 19:6 : “Al·leluia, perquè el Senyor Déu omnipotent regna”. Apocalipsi 19:16 : “I porta escrit a la seva vestidura i a la cuixa un nom: Rei de reis i Senyor dels senyors”. Apocalipsi 11:15 diu: “I ell regnarà pels segles dels segles”.
Per acabar, escoltem i veiem diferents versions i adaptacions que s’han fet d’aquesta música:
Versió per a orgue.
Versió per a quartet de corda.
Versió per a instruments de vent metall.
I no podem acabar sense oferir-vos segurament la versió més original de l’obra. La que en fan el cor dels Monjos Silenciosos.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia…
Bon Nadal i Venturós Any Nou 2023
I sobretot, Bona Música!