La nostra música peculiar de novembre va de tortugues. Abans de començar-ne a parlar, en aquesta ocasió, us demanem que n’escolteu una versió en àudio:
Tot sembla tenir coherència. És una música lenta i tranquil·la, com el moviment pausat i calmós que acostumen a tenir les tortugues.
Heu escoltat el fragment Tortugues de l’obra El Carnaval dels animals del compositor francès Camille Saint-Saëns.
Aquest compositor, nascut a París l’any 1835 i mort a Algèria el 1921 fou fill d’un funcionari del govern que va morir només passats tres mesos del naixement de Camille. La seva mare va demanar ajut a una tieta, Charlotte Masson, qui va fer-se càrrec de l’infant i aviat va ensenyar-li a tocar el piano. Fou un dels infants prodigi més dotat de tots els temps, posseïa una entonació perfecta i va iniciar les lliçons amb la seva tieta als 2 anys. La seva primera composició, una breu peça per a piano, l’escriví quan encara no havia fet els 4 anys. La seva precocitat no es limitava a la música: als 3 anys ja sabia llegir i escriure i als 7 dominava el llatí.
Fou un compositor molt prolífic i va cultivar molts gèneres diferents: música simfònica i concertant, òpera, música de cambra, música per a piano, música vocal religiosa i profana, cançons…
Una de les seves obres més conegudes és el Carnaval dels animals. La va compondre el febrer de 1886 mentre estiuejava en un petit poble d’Àustria i la va concebre per a un petit grup de cambra format per flauta, clarinet, dos pianos, harmònica de vidre, xilòfon, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.
Saint-Saëns va pensar l’obra com una broma per a un dia de carnestoltes. És per això que hi apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, rucs i diversos animals més. Hi introdueix tocs de bon humor a diferents fragments.
Abans de continuar, però, sentim i veiem una nova versió de les Tortugues:
Hem pogut comprovar perfectament com els violins, la viola, el violoncel i el contrabaix fan una melodia lenta i pausada acompanyats pel piano.
Dèiem, però, que Saint-Saëns va introduir en aquest Carnaval diferents tocs de bon humor. Tal volta alguns ja heu descobert quina és la petita broma que ens fa a les Tortugues. Us sona la melodia que heu sentit? Segur que si l’escoltem augmentant-ne la velocitat, la reconeixeu:
Sí, sí, és el conegut Cancan de l’opereta de Jacques Offenbach, Orfeu als inferns, una melodia que s’ha fet molt popular. Aquí teniu la versió original del fragment que Saint-Saëns utilitzà per a les seves tortugues:
Aquest és doncs el petit toc d’humor que el compositor ens deixà en aquest fragment. Tot i que en altres moviments del seu Carnaval se’n poden trobar més. Algun dia us els explicarem.
Com fem algunes vegades, seguim ara la partitura mentre sona la música. Fixeu-vos quina simplicitat té: els instruments de corda fregada fan exactament la mateixa melodia acompanyats, sòbriament, pels dos pianos:
El compositor no va voler que aquesta obra s’interpretés mai en públic mentre ell visqués. Només se’n van fer interpretacions privades per a un cercle d’amics íntims. Saint-Saëns va disposar en el seu testament que l’obra podria ser publicada després de la seva mort, i des de llavors s’ha convertit -com dèiem al principi- en una de les seves obres més populars.
I acabem amb un vídeo força curiós i original que hem trobat quan buscàvem informació per a aquest article:
I fins aquí les Tortugues del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Desitgem que us hagi agradat aquest petit viatge per aquesta música peculiar.
Recordeu, com us dèiem el mes passat, que disposeu d’aquest correu electrònic per si ens voleu fer arribar els vostres comentaris o suggeriments: musicapeculiar@gmail.com.
Bona audició i bona música!
