Recentment vaig fer una visita a Sitges, als museus del Cau Ferrat i Maricel. El Cau Ferrat fou el taller de l’artista Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931), que al seu testament llegà l’edifici i el seu contingut a la vil·la de Sitges. L’anomenà Cau perquè pretenia que fos un refugi d’amants de la poesia, i Ferrat per les col·leccions de ferro forjat antic que conté, recollides per Rusiñol durant els seus viatges per Catalunya. A partir del 1933, el Cau Ferrat esdevingué un museu públic, i encara ho és.
Recorrent les sales del Cau Ferrat (i en menor mesura, també del museu de Maricel) hom hi veu alguna cosa que li resulta familiar, si ha visitat el Mas Roger de Cabassers. La ceràmica és potser la més evident:




Les similituds en l’estil decoratiu a partir de ceràmiques són òbvies. Però hi ha altres detalls a l’arquitectura del Mas Roger que recorden poderosament l’estètica del Cau Ferrat. L’estil neogòtic de portalades i finestrals és també present als dos edificis, tot i que amb més gust i d’efecte més aconseguit al Cau Ferrat:




Les similituds continuen, amb el disseny i distribució de les alcoves, sospitosament similars, les del Mas Roger, a la del Cau Ferrat:


És ben possible, doncs, que quan Miquel Vidal i Llecha, últim propietari habitant del Mas Roger, hi va fer obres entre el 1949 i el 1951, s’inspirés en el que hauria pogut veure a Sitges i en la figura de Rusiñol per a reformar i ampliar la seva propietat. Vidal i Rusiñol compartien, a més, una afició pel col·leccionisme d’antiguitats, i no seria estrany que Vidal hagués volgut imitar l’artista en la manera de viure.
Que Miquel Vidal freqüentava Sitges ho prova un document que va escriure just acabada la guerra civil, que fa de crònica del que va viure durant aquells anys. El document es titula “De mi actuación desde el día 18 de julio al 20 de septiembre de 1936”, però en realitat el text relata esdeveniments fins el 1939. Es troba a l’Arxiu Comarcal del Priorat, al fons Mas Roger, i als primers paràgrafs s’hi llegeix això:
Sábado, día 18 de Julio: como tengo la tarde libre, con el tren de las 6.45 salgo para Sitges con Carmen.
Al domingo nos enteramos del Alzamiento Nacional y de que el lunes tenían que permanecer abiertas las farmacias.
Al lunes de mañana salimos para Barcelona Nicolás y yo y llegamos a la farmacia Vilardell a las 9 de la mañana, momento en que acaban de destrozar una de las puertas.
Al mismo día nos fuimos los dos a Sitges, donde permanecimos escondidos.
Sembla ser que Miquel Vidal tenia una segona residència a Sitges, on anava des de Barcelona, on treballava (a la farmàcia Vilardell). I també sembla força evident que va ser de Sitges d’on va treure la inspiració per a molts dels dissenys decoratius de l’arquitectura del Mas Roger.