En una llenca del terme municipal de Flix, que abasta el riu de la Cana, entre els termes de la Bisbal de Falset, Margalef, la Palma d’Ebre, Bovera i la Granadella, hi ha una balma coneguda com la cova del Palau. De lluny no destaca en res; una balma com una altra, utilitzada com a corral i per a guardar-hi algunes coses del camp. Però una inspecció més detallada revela, al primer cop d’ull, dibuixos de mans esquematitzades sobre una franja rocosa de l’interior de la balma. Junt amb els dibuixos també hi ha text en llatí, tot fet a punxó. Algunes parts del text són llegibles fàcilment, mentre que d’altres presenten molta dificultat, per l’erosió. Entre les que es poden llegir perfectament, destaca aquesta frase:
“caro mea riesibuo”, que es pot traduir per “ho vag rebre en la meva carn”. Altres fragments de text deixen intuir un “delam[…]”, que probablement correspon al verb llatí “delamentor”, és a dir, lamentar. Un altre fragment no deixa cap dubte: “Per secula seculorum amen”. És a dir, “pels segles dels segles, amén”. Sembla, pels pocs fragments de text conservats i pels dibuixos de mans aparentment mutilades que els acompanyen, que a la roca s’hi expliqui una història de persecució, mort i dolor, relacionada amb religiosos.
Just davant de la balma hi ha un espenall. Allí, en superfície i sense necessitat d’excavar, hi han aparegut molts fragments de terrissa pintada amb pigments vermellosos i negres. Aquest és un exemple dels fragments recuperats:
A prop de la balma, a banda, hi ha una bassa excavada a la roca, que servia per a recollir l’aigua de la pluja. Tot plegat, indicis que fan pensar que al lloc hi hauria hagut un establiment eremític, potser dedicat a la producció de terrissa, i per alguns fragments de ceràmica recuperats i la paleografia de les inscripcions, es podria datar entre els segles XIII i XIV. Ara, totes les observacions fetes al lloc, es recullen al llibre La cova del Palau: un establiment eremític al riu de la Cana, sense cap altra pretensió que la de deixar constància de l’estat actual d’aquest jaciment no excavat. La intenció no és altra que preservar les evidències visibles avui en dia en aquest breu recull, que cataloga les inscripcions, els dibuixos i les troballes superficials de ceràmica.
