A les 20:30h de l’11 de setembre de 1998 es va presentar el número zero de la Revista Nord a la sala del cinema. Avui fa vint-i-cinc anys d’aquell esdeveniment. A l’acte s’hi va fer també un homenatge a mossèn Pasqual Centelles Llop, que ja havia anunciat que el bisbat el traslladava de parròquia després d’onze anys a Cabassers. Acabats els parlaments hi hagué un concert de la Coral Vila de Falset, dirigida pel mestre cabasserol Josep-Enric Peris i Vidal, que començà amb el Cant de la Senyera i el públic de peu. D’aquella jornada se’n conserven dues fotografies, que aparegueren al següent número de la publicació, corresponent al desembre de 1998 (i que podeu veure a l’encapçalament i al final d’aquest editorial).
Aquella revista edità deu números, fins al desembre de l’any 2000. Se’n pot comprar una edició facsímil, recollida en un volum amb introducció i índexs, en aquest enllaç. D’alguna manera nord.cab n’és, més que una continuació, una hereva, reempresa el 2018, ja fa cinc anys. D’aquí el nom d’aquest mitjà digital.
Us oferim la transcripció literal de l’enregistrament de la presentació d’aquell ja llunyà 11 de setembre de 1998, que va ser feta en cinta de casset (aparell que les noves generacions han de buscar a la Viquipèdia per a saber què era), com a commemoració del que va ser la Revista Nord:
A la presentació hi intervingueren Ricard Masip Roselló (R.M.), President de l’Associació Jove; Carles Prats i Ferré (C.P.), Secretari de l’Associació Jove; mossèn Pasqual Centelles Llop (P.C.); i Josep Enric Peris i Vidal (J.P.), Director de la Coral Vila de Falset. Fou des de l’Associació Jove que s’impulsà la creació de la Revista Nord, per això els editors intervingueren a l’acte com a membres de la junta d’aquella associació. A la foto que il·lustra aquesta editorial s’hi veu la junta del moment (de dreta a esquerra): Jose Figueredo, Lluís Masip, Cori Escoda, Carles Prats, Ricard Masip, Jordi Cubells (Josep-Enric Peris, que intervingué com a director de la coral) i Miquel García.
R.M.: Bona tarda. Volíem presentar-vos una revista, una publicació que serà trimestral i de la que en principi n’hem editat un número, que serà un número pilot per veure com funciona la cosa i quina acceptació té per part de la gent. Bé, la revista és bàsicament d’informació, informació que en principi hem elaborat els de l’Associació i que en futures edicions està oberta a qualsevol entitat del poble, ja sigui el Sindicat, l’Ajuntament o altres associacions juntes, o grups d’excursionistes, o el que sigui. Qualsevol notícia o cosa d’interès que vulguin incloure en aquesta revista, nosaltres els ho publicarem; qualsevol persona que tingui alguna dada, algun escrit o alguna cosa antiga que consideri que és d’interès públic i també vulgui publicar-ho, doncs també ho revisarem i també ho publicarem. I bé, qualsevol altra cosa que creguem d’interès i que es pugui publicar. Estem oberts a tot. La revista ja la tenim aquí, i el sistema de compra serà comprant cada número qui el vulgui, o bé per subscripció, que també tenim uns impresos per tot aquell qui es vulgui subscriure, i es fi, bàsicament la idea és aquesta. Si hi ha alguna cosa més per dir…
C.P.: En primer lloc, gràcies a tothom per ser aquí avui, a la presentació d’una nova eina de comunicació social a Cabassers. Hem titulat la capçalera d’aquesta revista Nord, perquè som al nord de la comarca del Priorat, perquè el Nord és un punt de referència, perquè volem que sigui una guia en la qual hi puguin aparèixer publicades coses d’interès comú. Us comentaré ara una mica pel damunt, com s’estructura el contingut d’aquesta publicació, molt breument: hi hem inclòs un apartat d’humor gràfic, un acudit, a càrrec de Ricard Masip, bon dibuixant. També hi trobareu un apartat fixe d’informació local, amb temes d’interès pel poble, cop pot ser… Bé, en aquest número hi ha una anècdota curiosa: el foc que es va declarar dalt al perxe de cal Pio quan una persiana va fer córrer una electra… És a dir, una cosa que sigui no molt rellevant però sí anecdòtica. També hi ha un text preparat per Joan Robles Cerezo sobre el museu Eco de El Greco i com està actualment. Hi trobareu un apartat de curiositats: en aquest cas, un mapa del Montsant de mitjan segle XVII conservat a la Biblioteca Nacional d’Àustria i publicat en un llibre d’aquesta editora el 1995. Hi trobareu sempre una entrevista a algun personatge famós que tingui relació amb el Priorat, en aquest cas hi ha l’escriptor Josep Maria Espinàs. També hi trobareu sempre un apartat que inclourà un reportatge gràfic: el tema escollit pel primer número han estat les obres de reforma que s’han fet a l’església de Cabassers. Hem fet coincidir l’homenatge a mossèn Pasqual Centelles Llop amb una de les obres de reforma que ell ha fet i que es queden a Cabassers; una cosa que perdurarà. També hi trobareu un apartat molt interessant a càrrec de Josep Enric Peris Vidal. Ja hi esteu acostumats perquè als butlletins de la Festa Major n’han aparegut uns quants: la història del diari d’un monjo imaginari de la Cartoixa d’Escaladei. I després un apartat extens sobre història contemporània, història de vida, és a dir, biografies de gent que ha patit diverses circumstàncies històriques i etc. Un apartat d’entitats. Informació meteorològica; això és imprescindible: Cabassers és un poble pagès, per tant crec que és d’interès general. La informació de la Parròquia també hi té cabuda, i en últim lloc sempre hi haurà alguna fotografia més o menys d’interès històric de Cabassers, en un intent de salvar aquestes imatges, que d’una altra manera potser es podrien perdre. Ja us ha comentat Ricard Masip que és trimestral; el preu de venda de cada exemplar és de 350 pessetes però això és més aviat un preu simbòlic. Cobreix -sobrepassa una mica, és clar- però cobreix els costos d’edició, bàsicament. És un preu polític. La podreu trobar cada tres mesos o bé per subscripció a cases vostres, a qui li interessi, o en venda en algun punt que encara està per determinar. La revista és editada pel Departament de Publicacions de l’Associació Jove de Cabassers. S’ha creat aquest nou departament, primera per donar existència a productes com aquest, importants perquè un poble com Cabassers es pugui comunicar; a les portes del segle XXI és important la comunicació. I en segon lloc, també perquè creiem que hi ha una sèrie de treballs que es fan, que avui dia són inèdits, curiositats que es recullen i no es publiquen. La nostra intenció és, a la llarga -això és un projecte de llarg abast-, si es vegés que hi ha prou material i que les possibilitats són bones, publicar uns reculls anuals de temes interessants sobre el poble de Cabassers. Hem rebut el suport de Vicenç Biete, que ens escriu un article per cada número. Hem rebut també la col·laboració de Ceradai: Josep Maria Ferran hi ha inclòs un article. Del Josep Enric Peris Vidal, que ha fet aquella història del monjo imaginari que us comentàvem abans. Josep Cubells, que fa receptes de cuina. Joaquim Varela, un senyor de la Torre de l’Espanyol que va participar a la Batalla de l’Ebre. Lluís Masip Seró, que es fa càrrec de la informació meteorològica. Joan Robles, que és qui ens ha facilitat la informació sobre el museu. I Pasqual Centelles Llop, que ha escrit el seu acomiadament dels seus onze anys al poble de Cabassers. Abans de continuar voldria fer un parèntesi per fer constar el nostre agraïment a la Societat Unió Recreativa de Cabassers perquè ha tingut la gentilesa d’avançar la programació del cinema que hi havia previst per avui perquè ara, en aquesta hora, poguéssim oferir aquest acte. Gràcies, doncs, al seu president. Gràcies també al Francesc Gibert, que en un tres i no res, molt precipitadament, però bé, ens ha instal·lat aquest equip de so que estem utilitzant ara. Gràcies a ell també. I ja que estem posats en agraïments, voldria demanar a mossèn Pasqual Centelles Llop que vingués cap a aquí al davant, si us plau.
(Aplaudiments del públic)
C.P.: Mossèn Pasqual, gràcies per haver vingut aquí ara, per haver acceptat la invitació, per haver estat tan amable amb l’Associació durant tot aquest temps, per haver estat també tan amable amb la gent, com a particulars -ciutadans de Cabassers, simplement-. Gràcies també per tot el servei que ha ofert a la comunitat de Cabassers. L’Associació vol agrair públicament a mossèn Pasqual Centelles Llop la seva tasca de millora social, de convivència, de tolerància, i el seu exemple de bona ciutadania, bon exemple a seguir per la resta de ciutadans. Simbòlicament, l’únic que li podem oferir és un ram de roses: onze roses, una per cada any que ha estat a Cabassers, ofertes l’onze de setembre.
(Aplaudiments del públic)
C.P.: I si és tan amable de venir cap aquí. Vostè és sacerdot. És un regal humil, però crec que és el més indicat.
(Aplaudiments del públic)
C.P.: Si vol dir unes paraules…
P.C.: Bé, primer de tot donar les gràcies a l’Associació Jove. Vull donar-vos les gràcies de tot cor, de tot cor per aquest detall que heu tingut amb mi, que voldria que no fós amb mi, sinó que fós pel mossèn. Ara li ha tocat a mossèn Pasqual Centelles Llop, ara serà mossès Josep Garcia i Parixello. I mireu, l’actitud que ha dit en Carles, onze anys aquí -encara me’n recordo, Carles, de quan us tenia a classe a alguns que sou aquí- això de la tolerància, és clar, és una manera de parlar, però nosaltres, els cristians, tenim una cosa que és el manament de l’amor. Tothom sabrà que som del Crist si ens estimem com a germans. I aquest estimar com a germans vol dir que ens hem de respectar, que ens hem d’acceptar com som i que en tot el que volguéssim en què l’altre millori, que ho féssim des del testimoni de la meva vida. El que jo voldria que l’altre fós, que jo ho fagi, i així, veient-me a mi, pugui aquell mirar si ha de canviar. Allò que diu Santa Teresa de Jesús: “Cuando veas un defecto en tu hermana, vive tú la virtud opuesta en máximo grado, que así, viéndote a ti, si quisiere, cambiare”. “Si quisiere, cambiare”. Els meus onze anys per aquí, per Cabassers, ja ho vaig dir l’altre dia a la missa de comiat, han estat anys de servei. Jo vaig venir a aquesta parròquia un tretze de setembre dient aquestes dues paraules quan el bisbe em va dir que parlés: “He vingut aquí a servir i estimar”. Ho he fet o no? Ho poso en mans de la misericòrdia de Déu, però certament que la meva intenció ha estat aquesta. El que sí que us puc dir és que vosaltres sí que m’heu estimat, molt. Jo també he intentat estimar-vos. Solament, les úniques paraules que us dic: gràcies. I com a bon cristià, que cada vegada, a l’Eucaristia, us tindré presents a tots, a tot el poble, i que vosaltres també tinguessiu per a mi un record. Però el millor record és que al mossèn que vingui que l’ajudeu també a que pugui fer poble, perquè l’important és fer poble. I cadascú des de la nostra actitud, però fer poble i fer aquesta pinya en què tots poguem viure i sobretot poguem gaudir. I vull acabar, no voldria fer sermons, que estic acostumat a fer sermons, voldria acabar solament dient-vos aquelles paraules que tantes vegades us he dit, i voldria que aquí, en aquest lloc, fossin les meves últimes aquí: esforceu-vos en estimar, en perdonar i en oblidar les malifetes. Moltes gràcies.
(Aplaudiments del públic)
C.P.: Ara, acte seguit, oferirem un concert de cant coral a càrrec de la Coral Vila de Falset, en honor, com no, de mossèn Pasqual Centelles Llop. Voldria cedir la paraula al seu director, al director de la coral, Josep Enric Peris Vidal.
J.P.: Bona nit a tothom. Segurament que algú pensarà què hi faig jo aquí amb aquesta colla de joves. Aquesta pregunta també me l’he feta jo, i no la sé contestar, perquè si als meus 54 anys m’he de posar amb una colla de joves, no lliga. Però agraeixo que m’hagin deixat posar aquí, entre aquesta colla, perquè també m’han demanat, i per part meva amb molt de gust, col·laborar amb la revista. Tindran el meu suport, la meva col·laboració, i com no, ha estat un honor que s’hagin recordat de nosaltres en la presència aquí, a l’hora d’una cosa musical, que és potser l’única cosa que faig una mica bé, amb errors, és clar. Us vull presentar… Ja la coneixeu, la Coral Vila de Falset. Us la presentarem nosaltres, però sapigueu que és un honor molt gran el poder venir aquí, per part meva, com a cor. Em tallaria si conencés massa… Perquè de sermons encara no en sé fer -eh, Pasqual; va per tu, això, en?- I per tots els altres. Moltes gràcies i bona nit.
(Aplaudiments del públic)
C.P.: Abans d’iniciar el concert, però, recordar-vos que la revista aquesta no està en venda aquí, sinó que es posarà en venda a dalt a la sala del cafè, perquè ara, com podeu comprendre, no és ocasió de fer aquesta mena de coses. Qui hi estigui interessat, dalt hi trobarà els exemplars; després del concert, és clar. Donem pas, doncs, a la Coral Vila de Falset, i gràcies.
(Aplaudiments del públic)
