Diuen que les coses, si no es proven, no se saben, i vaig fer l’experiment: invertir (poc) en criptomonedes. L’experiència: ruïnosa, lamentable, paupèrrima, miserable. Si voleu perdre un 30% de qualsevol capital en menys de 24 hores, poseu-lo en criptomonedes i no us defraudarà: perdreu segur. Vaig comprar una fracció miserable de Bitcoin, amagada al final d’una línia infinita de zeros de després de la coma; una altra fracció igual de miserable d’una altra moneda falsa d’aquestes, i un munt de milions d’una moneda que no valia res quan la vaig comprar, i molt menys encara quan la vaig vendre. Un desastre tot, vaja, perquè en menys de 48h tot eren pèrdues per tot arreu.
Les criptomonedes són fum. En teoria, són monedes (que no accepta ningú, o quatre gats) avalades amb el mateix que les monedes que emeten els bancs centrals, és a dir, amb no res. Però com a mínim la moneda emesa pels bancs centrals és generalment acceptada, i intercanviable per béns, encara que, en realitat, valgui tan poc com les criptomonedes.
Com funciona el mercat de les criptomonedes? Doncs com un esquema Ponzi de tota la vida, altrament conegut com estafa piramidal: mentre s’hi va abocant calers de veritat per a canviar-los per calers de mentida, tot puja. Si aquest flux d’entrada s’atura, tot baixa i es derrueix. El sistema no és nou; a principis del segle XVII va passar una cosa similar amb les tulipes a Holanda. La gent va embogir, i, deixant-se endur per la promesa de beneficis ràpids i fàcils, es va llençar a comprar una cosa tan absurda, inservible i inútil com les criptomonedes: tulipes. No servien per a res, no se’n feia res, però la gent les comprava. Fins que un dia, en sec, van deixar de comprar-les, i els Països Baixos van entrar en crisi. L’estafa de les criptomonedes és encara més sagnant, perquè els seus adeptes fan cas a un grillat que fa pujar i baixar els preus de les pseudodivisies que vol mitjançant la publicació de missatges absurds al seu compte de Twitter. Només cal que aquest personatge anomeni una criptomoneda perquè se’n dispari el valor, o que parli malament d’una altra perquè es desplomi.
Les criptomonedes, que diuen venir a substituir el diner fiat, resulta que s’aguanten gràcies al diner fiat que hi entra cada dia, i per res més.
Aquest és un text per a guardar, perquè pot envellir molt malament i demostrar-se en un temps que el que hi diu no té raó i és un error tan gros com el que va cometre el que va preveure que els ordinadors personals serien un fracàs. O pot envellir molt bé, i d’aquí a uns anys ser mostra d’advertència i motiu de lament pels qui no en van fer cas. La meva previsió és la següent: per a vendre fum, ja hi ha els bancs centrals, que emeten moneda sense cap classe de valor, però que la gent accepta. Si els bancs centrals perden el monopoli, els estats perden la sobirania monetària (a no ser que siguis un estat de la UE i la perdessis acceptant l’euro, que llavors poc hi fa si les criptomonedes van a l’alça o no). Un estat sense sobirania monetària ja no és un estat, i per tant, les criptomonedes acabaran prohibides, perseguides, i la seva tinença tipificada com a delicte. Turquia i la Xina ja van per aquest camí, i la resta d’estats les seguiran i faran exactament el mateix. No s’està posant tants esforços a eliminar el diner en efectiu perquè el substitueixi una criptomoneda creada per no se sap qui, no se sap on, i que no deixa rastre de transaccions. Avui en dia es produeix la paradoxa que el diner en efectiu, de curs legal, s’utilitza casi exclusivament per a transaccions il·legals o defraudadores; no permetran que un diner virtual, que tampoc no deixa rastre, substitueixi l’efectiu per a continuar fent el mateix que es vol eliminar.
Si teniu res invertit en criptomonedes, retireu-ho immediatament (si podeu). No us penseu que hi hagi perdut cap capital; les pèrdues, en el meu cas, s’han limitat a 90€, però han estat suficients per a veure que tot plegat és una estafa amb molt poc futur. Aquests 90€ perduts me n’han fet estalviar milers, segurament; per tant no són perduts, sinó invertits en aprenentatge. Per cert, retirar els diners de la cova d’Alíbabà que és qualsevol plataforma de canvi de moneda falsa ha estat una altra aventura, un camí ple de dificultats per tot arreu. Gasteu-vos la pasta que tingueu posada en criptofum en vi, que us farà més profit; com a mínim això sempre puja (al cap).
