Com tothom sap generalment, sóc un entusiasta de la digitalització i faig els possibles per tal que Cabassers hi entri de ple, amb iniciatives com cabassers.com, nord.cab i vallclara.org. Tinc un negoci que ja va néixer digital, revolucionant un sector tradicionalment presencial: colectalia.com. Colectalia ha aconseguit posicionar-se com a número 1 dintre del seu mercat i revaloritzar la filatèlia i la història postal de la guerra civil espanyola, donant al sector el valor afegit que no hauria pogut trobar fora de la xarxa. Quan això del teletreball no ho feia ningú, jo ja treballava des de casa, fa més de deu anys. Tot això ho escric perquè és evident que no sóc sospitós en absolut de ser un reaccionari analògic, sinó tot el contrari; un convençut del món digital. Però l’absurditat digital s’ha de combatre, i quan n’hi ha prou, n’hi ha prou. Si ahir us explicava quina classe de mercat és el de les criptomonedes, avui cal parlar de les NTF, que tampoc no es queden curtes.
Les Non-Fungible Tokens (Fitxes No Fungibles) es basen en la tecnologia blockchain, i explicat de manera ràpida i clara, ve a ser un mercat de fotografies i vídeos digitals que qualsevol pot descarregar al seu ordinador de forma gratuïta, i per les quals s’arriben a pagar centenars de milers de dòlars, de vegades milions. Sí, ho heu llegit bé: milions de dòlars per una imatge que podeu descarregar de franc. Hi ha diverses plataformes que fomenten el comerç d’aquests col·leccionables, que anomenen “art digital”. Per exemple: crypto.com i rarible.com.
És evident que l’art digital és una realitat, entesa com a producció digital a la qual es dóna utilitat: per exemple, els dissenys en què es basen productes de mercat com els videojocs. Aquí hi podreu veure un exemple de creació d’art digital ben proper, del que té una aplicació pràctica. Però ara no parlem d’això, sinó del concepte més abstracte de l’art, entès com una cosa sense cap aplicació pràctica i destinada només a la contemplació i l’admiració.
Anem per parts, perquè, ho reconec, costa de comprendre. Primer: què són exactament les NTF enteses com a “art”? Doncs qualsevol cosa digitalitzada. Poden ser un dibuix que hagueu fet amb el Paint de Windows, una fotografia presa amb el mòbil o una “ImprPant” feta amb la tercera tecla superior dreta del vostre teclat.
El creador de Twitter, Jack Dorsey, va vendre una simple captura de pantalla de la seva primera piulada per 2,9 milions de dòlars. Aquesta mateixa captura que aquí podeu descarregar de franc:
A criteri de qui la va comprar, aquesta captura és art. Descarregueu-la d’aquí i emmarqueu-la, si voleu, no us dirà res ningú. Al propietari d’aquesta grandíssima obra d’art li és igual, que això circuli pel món de franc, tot i el que ell va pagar per a tenir-ho. És ximple, doncs, aquest que va pagar gairebé tres milions de dòlars per això que aquí regalem? No. Després veurem per què. Però ara explicarem la segona part de l’invent, el que converteix qualsevol gargot que vulgueu dibuixar en una obra d’art única: la blockchain.
La blockchain, o “cadena de blocs”, és la mateixa tecnologia utilitzada per a crear criptomonedes. De nou, per a fer-ho senzill i per a entendre’ns: la blockchain assigna un número de sèrie únic a qualsevol cosa, de manera que la cosa serialitzada esdevé única no per la cosa en sí, sinó pel seu número de sèrie. En realitat, el qui va comprar la piulada de Jack Dorsey va pagar per un número de sèrie similar a això:
0x5c73edb850559c230c11ced3189b4235361a948101baf81f9cc975a23525b44b
Si voleu veure en detall com funciona aquesta serialització, aquí hi trobareu un exemple. En realitat, les NTF i les criptomonedes van juntes; no només utilitzen la mateixa tecnologia, sinó que les transaccions de les NTF es paguen en criptomonedes. El negoci, en realitat, no són aquestes vendes milionàries que es produeixen esporàdicament, sinó el reclutament de venedors que, atrets per aquestes vendes, paguen per a incorporar les seves creacions als mercats d’art digital. Aquest tipus de negocis no es basen en els quatre milionaris que paguen disbarats per coses sense cap valor, sinó en tots els desitjosos de la possibilitat (fictícia) de fer el mateix. Qui va pagar 2,9 milions de dòlars per la captura de pantalla del creador de Twitter va ser Sina Estavi, propietari de la firma de criptomoneda Bridge Oracle. Tot es queda a casa. Encara que Estavi comparés la captura de pantalla de Jack Dorsey amb la Mona Lisa de Leonardo Da Vinci, no ho creu ni de lluny. Simplement va fer l’afirmació, que és un disbarat evident, perquè li interessa promoure aquest tipus de mercat operat amb el criptofum que ell ven. Així doncs, no va invertir els 2,9 milions de dòlars en una NTF, sinó que els va invertir en publicitat, perquè la notícia va donar la volta al món. Veieu, com ja hem dit abans, que no és cap ximple?
La decadència humanística del nostre temps és evident. La manera més ràpida de veure aquesta realitat, fins ara, era mitjançant la música. Com, la humanitat, ha pogut passar de compondre joies com aquesta, a fer altres coses com aquesta? No parlo de gustos, sinó de tècnica, de dificultat de composició i de dificultat d’execució. Ara a l’evidència s’hi suma el concepte que es té de l’art: de ser considerat això, la cosa va anar degenerant, considerant-se art qualsevol porqueria, fins a arribar a dir que això altre també és art. Els Joglars ja advertien d’aquesta degradació a la dècada de 1990.
La digitalització ha de ser una eina per a crear oportunitats i permetre’ns treballar i viure millor, no per a fer-nos ximples. Que els seus cants de sirena no us facin naufragar, com explica Homer a l’Odissea que passava amb els mariners incauts que els escoltaven i, atrets per la melodia, s’enfonsaven als esculls de Sicília.
I una recomanació final: no toqueu allò que no conegueu. I si ho voleu tocar, primer conegueu-ho en profunditat. Santiago Rusiñol va fer una parada al mercat d’Olot, i venia duros a quatre pessetes. No en va comprar cap ningú, i això que els duros eren bons, però era tan inversemblant que algú els vengués una pesseta més barats, que tothom va sospitar que podria ser una estafa. En canvi, avui, els duros es paguen a mil pessetes.
