Per Ricard Gimeno.

Quan acaba una música? Hi ha processos tonals i melòdics que els compositors sempre han utilitzat per a fer-nos sentir aquesta sensació de final. Sense entrar en conceptes d’harmonia, podríem únicament assenyalar que hi ha, a la música tonal, dues “funcions” principals: la de “repòs” (els músics li diuen tònica) i la de “suspens” (dominant). Un compositor juga amb aquestes dues funcions durant tota una obra i ens fa sentir (per acabar) una relació final i definitiva de conclusió utilitzant els acords de dominant i tònica en aquest ordre. És allò que vénen les ganes d’aplaudir… 😉

Quan el compositor altera aquest procés doncs… ens sorprèn… Es pot canviar de diverses maneres i avui parlarem (de fet, escoltarem) la manera com va canviar-lo Haydn en el darrer moviment del seu Quartet de corda opus 33 n.2 anomenat “la broma”.

Franz Joseph Haydn va néixer l’any 1732 a Rohrau, un poblet austríac, i va morir a Viena el 1809. És, juntament amb Mozart i Beethoven, un dels màxims exponents del classicisme vienès. Haydn és considerat el pare de la simfonia (en va compondre 104) i del quartet de corda (té 68 quartets catalogats). Compositor prolífic, fou força original en algunes de les seves obres. Precisament, una d’aquestes obres és el quartet de corda que escoltarem avui.

Un quartet de corda és una formació típica del classicisme musical (època que va aproximadament de l’any 1750 a l’any 1800) formada per 2 violins, 1 viola i 1 violoncel. Però un quartet de corda també és una obra escrita per a aquesta formació instrumental que té una estructura determinada anomenada sonata: 3 o 4 moviments, essent el 2n de tempo més pausat i els dos moviments extrems de caràcter alegre; el tercer (si n’hi ha) acostuma a ser de mètrica ternària i rep el nom de minuet.

Escoltarem el 4t moviment del Quartet de corda opus 33, n.2 en el qual Haydn ens fa l’ullet i ens repta a descobrir el final correcte.

Com sempre, us recomanem primer una escolta de la versió d’àudio. A l’arxiu MP3 hi hem afegit uns quants segons (al final) de silenci per tal que la visió del reproductor web no us ajudi a saber realment si acaba o no acaba el quartet. Aquí el teniu:

Us oferim una versió en vídeo. Ens hem permès fer-ne un petit muntatge i hem escrit el títol al principi i algunes preguntes capcioses cap al final de l’obra:

En aquesta segona versió podreu seguir la partitura del quartet mentre el sentiu:

I, per acabar, una darrera versió no tan teatral com la primera:

Desitgem que hagueu disfrutat d’aquesta petita broma de Haydn que avui hem presentat a Música peculiar.

Bona audició i bona música!

PD: Quan estàvem redactant aquest article ens va arribar la trista notícia del traspàs inesperat d’en EPM (DEP) a qui dediquem aquesta música que no vol acabar-se… amb la certesa que el seu record tampoc no finirà mai.

nord.cab