Música peculiar: La màquina d’escriure

Música peculiar. Secció que comença avui amb el propòsit de donar a conèixer (o re-conèixer), el darrer diumenge de cada mes, una música singular, especial, rara, divertida, particular…

Aquest és el propòsit que desitgem que compartiu des d’avui mateix.

Segur que molts de vosaltres recordeu què és una màquina d’escriure. Fins i tot alguns en deveu tenir alguna a les golfes o n’havíeu fet servir alguna de tant en tant.

Aquesta secció de Música peculiar s’estrena a Nord.cab amb La màquina d’escriure. Què millor per a començar, que l’instrument que s’utilitzava no fan tants anys per a redactar els articles a revistes i diaris!

La màquina d’escriure (“The typewriter”) és una obra del compositor nord-americà Leroy Anderson. Compositor que va buscar sovint a les seves obres el sentit de l’humor en la música. Anderson, descendent de pares suecs, va néixer el 1908 i va morir l’any 1975. Va estudiar orgue, tuba, contrabaix i piano, i es va graduar a la Universitat de Harvard l’any 1930.

La màquina d’escriure és una obra de menys de 2 minuts de durada, interpretada per una orquestra simfònica on el paper de solista el té, evidentment, una màquina d’escriure. Com sentireu, la música està dividida en 3 grans seccions, on la 1a i la 3a són idèntiques: A B A.

És d’un caràcter lleuger i alegre i està pensada per a fer destacar el paper d’aquest “instrument” tan peculiar quan és tractat com a “solista” a l’orquestra. Una obra, doncs, molt original!

Us en deixem una versió en àudio que recomanem que escolteu abans de les versions en vídeo posteriors. Tot i que la música també “entra pels ulls” és molt bo que, si en sou capaços, primer senzillament escolteu i segur que (en aquesta i totes les músiques que us anirem proposant) l’escolta serà una experiència ben diferent a la que posteriorment tindreu quan sentiu i veieu les versions que us hem preparat.

Hem trobat moltes versions en vídeo d’aquesta música, fa uns anys es va fer molt “famosa”.

La primera versió és -diguem-ho així- la versió “de concert”:

La segona versió és de dibuixos animats, força divertida i original:

I la darrera versió és d’una pel·lícula de Jerry Lewis del 1963: Who’s Minding the Store? que aquí ens va arribar amb el títol Lío en los grandes almacenes.

Si poseu al cercador del YouTube “Anderson typewriter” en trobareu algunes versions més.

Bona audició i bona música!

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers