Ahir a les 19h, el Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara va presentar al Museu Municipal una hipòtesi d’ubicació del monestir de Biclaro, un cenobi visigot fundat a finals del segle VI. La teoria ja va ser desenvolupada el 1995 per Josep Ferré i Carles Prats en un article a la revista Historia y Vida i ara, després de l’aparició de nous indicis documentals, s’ha ampliat amb les evidències recollides.
La hipòtesi proposa, en base a evidències documentals, toponímiques i arqueològiques, identificar Cabassers amb el Biclaro d’època visigoda. Per a fer-ho, es basa sobretot en un text de recent localització, publicat el 1736 a Nancy, França, pel monjo premonstratès Charles Hugo, al segon volum de la seva obra Sacri et canonici ordinis Praemonstratensis annales in duas partes divisi. El text, publicat en una nota a peu de pàgina de les columnes DCXXXIII-DCXXXIV, diu així:
Allí mateix, i sota el mateix punt, hi va existir un antic monestir que va alçar aquell cèlebre abat Vallclara, més tard bisbe de Girona, l’obra elevada del qual llegim a la col·lecció Scriptorum Hispaniae, tom. I, pàg,. I. tom. 4. p. 153 i següents.
Aquell monestir va ser destruït pels moros, i la seva denominació primitiva es va perdre temps enrera entre les seves ruïnes, i la nova d’Amicabescir s’acceptà després de l’ocupació del lloc pels moros. L’any 1149, a causa del respecte pels sants que els bàrbars sarraïns en altres temps van fer màrtirs a Vallclara, per raó de les ruïnes, Ramon, compte de Barcelona, va construir allí l’abadia, i la donà a Esteve, abat de Montflabó, en aquell moment agent amb Gualter de Lió, com a abat per a l’alliberament de Lisboa de les mans dels moros.
Mitjançant l’anàlisi de quatre relleus locals que representen figures geomètriques circumscrites en medallons també es va reforçar la identificació que Josep Ferré en féu el 1995 amb relleus d’origen visigòtic, i que s’atribueixen al monestir de Biclaro. De totes les hipòtesis d’ubicació que existeixen d’aquest monestir visigot, la cabasserola és la més consistent, ja que combina evidencies documentals, etimològiques i arqueològiques. Una altra hipòtesi força estesa és el que situaria aquest mateix edifici a Vallclara de la Conca de Barberà, però la manca d’indicis que permetin pensar que aquell municipi sigui anterior a la Reconquesta en descartarien la probabilitat. La identificació de Biclaro amb Vallclara s’argumenta per la similitud dels dos topònims, però el fet que Cabassers també s’hagués anomenat Vallclara entre 1149 i 1158, decanta els mateixos arguments etimològics per a l’emplaçament cabasserol.
Durant l’acte, que va cloure l’Any Monestir Santa Maria de Vallclara iniciat l’abril, també es va presentar un projecte que combina realitat virtual i realitat augmentada en una aplicació mòbil per a interpretar el patrimoni arquitectònic i arqueològic local, desenvolupada per Albert Prats. El projecte permetrà fer una visita guiada per les restes arqueològiques i les estructures arquitectòniques més destacades de la vila.
