(Foto de portada: Rosa Maria Masip).
El passat 8 d’octubre, Rosa Maria Masip i Joan Cubells van fer una visita al Cementiri Vell de Girona, per a localitzar el sepulcre del seu parent, el prestigiós entomòleg i sacerdot Jesuïta Longí Navàs Ferré.
L. Navàs va néixer a Cabassers el 7 de març de 1858. Va fer els seus estudis secundaris a Reus, al col·legi dels Escolapis, i el 1872 ingressava a la Universitat de Barcelona per a estudiar dret, i també seguia estudis eclesiàstics al Seminari. El maig de 1875 va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús, i el 1892 ja exercia com a professor d’Història Natural al col·legi del Salvador, a Saragossa.
El Pare Navàs va morir a l’asil de les Germanetes dels Pobres de Girona el 31 de desembre de 1938, a les 7 del vespre. Després d’haver-se refugiat a una casa particular de Caçà de la Selva el desembre de 1936, a causa de la guerra i la persecució que patiren els religiosos, va decidir traslladar-se a Girona. Des d’allí creia que podria gestionar millor el seu pas a territori francès per a fugir de la guerra i els seus horrors, però una embòlia va acabar amb la seva vida, als 80 anys d’edat. Pocs dies abans de la seva mort, el 7 de desembre de 1938, escrivia una carta al seu nebot Ignasi Seró, encara des de Cassà, on li deia que “aquí he complert els 80 anys, amb salut robusta, gràcies a Déu. He passat molt bé aquests dos anys, que vaig complir ahir, d’estar aquí, sense que m’hagi faltat res i treballant molt. Els comestibles i tot escasseja per aquí, i és la regió més ben proveïda. Saluda a tots els de casa i a Prudencia, que suposo que és a Tarragona. Desitjo molt veure-us i parlar-vos; per ara no és possible”.
El 24 de desembre de 1938, durant la celebració de la missa a l’asil de les Germanetes dels Pobres de Girona, es va embarbussar i s’equivocà diversos cops. El 26 de desembre no es va moure del llit, i el 28 li van administrar tots els Sagraments. El 29 de desembre el va passar semiinconscient, i el dia 30 ja estava inconscient del tot. El 31 moria, i el 2 de gener de 1939 l’enterraren al Cementiri Vell de Girona, en un nínxol propietat de les Germanetes dels Pobres, el 167. El 9 d’octubre de 1961 les seves restes van ser traslladades a l’ossera del nínxol número 121 del mateix cementiri, on reposen avui en dia. La làpida, anònima, només diu “Hermanitas de los Pobres”.
L’entomòleg de renom mundial descansa, doncs, sense cap classe d’identificació a la seva làpida. Rosa Maria Masip, durant la visita que va fer al seu sepulcre, hi va deixar un ram de roses vermelles i blanques, com es veu a la fotografia de sota.
El 1989 el P. Juan Jesús Bastero Montserrat, S.J., va publicar una biografia de Navàs, titulada Longinos Navás, científico jesuíta, que inclou també el seu índex bibliogràfic i el llistat de les espècies i varietats noves de plantes i insectes descrites per Longí Navàs, entre les quals hi ha la Somereta del Montsant (Steropleurus panteli).
