El Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara està duent a terme des del mes de juny una recerca a l’Arxiu Capitular de la Seu de Santa Maria de Tortosa (oficialment, i en llatí, Archivum Capituli Beatæ Mariæ Dertusensis). En concret, realitza el buidatge dels Llibres del Registre de la Cúria, conservats a partir del 1349 amb el bisbe Jaume Sitjó (o Citjó). L’estudi es fa amb la col·laboració de l’Arxiu Capitular i el Bisbat, i amb el suport i ajuda del Canonge Arxiver, el medievalista Mn. Josep Alanyà i Roig, autor d’una prolífica obra científica.
Al Registre de la Cúria s’hi deixava constància de tot allò que requeria l’autorització episcopal, com la creació de capellanies, l’establiment de beneficis, el trasllat d’esglésies, etc. També hi consten algunes visites pastorals, que donen una visió d’en quin estat es trobava la parròquia i les seves necessitats. En total, aquest fons es compon d’uns 400 volums, amb un abast cronològic de mitjans del segle XIV fins a principis del XVIII.
De moment, la recerca ha aconseguit localitzar gairebé un centenar d’anotacions corresponents a Cabassers, la Bisbal, la Figuera, Margalef i la Vilella Baixa, totes pertanyents a la segona meitat del segle XIV. La investigació s’allargarà diversos mesos, fins a completar el buidatge d’aquests registres. El Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara podrà, gràcies al contingut d’aquest documents, omplir el buit cronològic de la història de Cabassers i la seva baronia eclesiàstica (titularitat del bisbe de Tortosa) que hi ha entre mitjans del segle XIII i el 1450; la documentació conservada a l’Arxiu Parroquial de Cabassers anterior a aquesta data es limita a quatre documents notarials sobre pergamí, dels anys 1398, 1389, 1353 i 1351. El cartulari de l’Arxiu Capitular de Tortosa, publicat en part per la Fundació Noguera, en una obra que ja ocupa quatre volums i més de 2.350 pàgines, aporta informació sobre Cabassers i la Figuera des del moment de la Conquesta cristiana, el 1149, fins a l’any 1263. Ara, els documents estudiats donen llum a aquesta època fosca de la història local (del 1263 al 1450), amb notícies a partir del 1349. Un dels objectius principals de la recerca és determinar en quin moment es va traslladar l’església parroquial a l’edifici actual, acabat el 1603, i aclarir on havia estat abans d’aquesta data, ja que diverses fonts apunten al fet que s’hauria utilitzat com a església parroquial l’església monacal de Santa Maria de Vallclara, monestir de la Conquesta fundat el 1149 i donat al bisbe de Tortosa el 1158.
El procediment que s’utilitza per a l’estudi dels documents inclou la seva fotografia per a poder-los transcriure i traduir, ja que gairebé tots els registres són en llatí. La supervisió del Canonge Arxiver, Mn. Josep Alanyà, és vital per a la transcripció correcta dels documents, ja que es troben en escriptura abreujada. El Sr. Alanyà fa les correccions de les transcripcions preliminars. Previsiblement, tota la documentació recollida es publicarà un cop finalitzi la investigació.
Foto: Archivum Capituli Beatæ Mariæ Dertusensis
El fons de l’Arxiu Capitular de Tortosa està format, entre d’altres, per més de 300 còdex medievals i 20.000 pergamins, que comencen l’any 1148 i arriben fins al segle XIX. També conté autèntiques joies bibliogràfiques i manuscrites, com una Bíblia incunable del 1483, el còdex número 80 del segle XIV que conté els coneixements i càlculs geomètrics que van fer possible la construcció de la Catedral de Tortosa, i una edició d’Horaci, amb el número 100, del segle XI.
L’edifici que allotja aquest arxiu extraordinari es va restaurar el 2012, i és un espai agradable, adaptat a les necessitats dels investigadors i als requeriments de conservació de l’importantíssim patrimoni documental que conté.
