No cal trencar esquemes

Que un grup de joves tinguin ganes de “fer coses” és un honor per a un poble com el nostre i des del punt de vista d’una persona de l’edat dels seus respectius pares, son accions per a lloar-los.

No sé el perquè, però, sempre m’han considerat del seu equip. M’ho he preguntat i….no en tinc resposta. Ni cal. Em sento afalagat. I tenen el meu suport i “benedicció”. Potser per aquell monjo imaginari de la Cartoixa de Scala Dei.

Que, al cap de vint anys….ara molts d’ells pares de família i tots…. tots ja han fundat una llar…s’hagin volgut retrobar amistosament (això no ha faltat mai) i culturalment, és un punt molt valuós per al poble de Cabacés. Tots amb els arrels d’aquí, tots amb l’estima a les coses del poble i tot el seu tarannà palès en una revista : EL NORD. Un “nord” que no han perdut mai, que no han volgut deixar mai a banda i que ara volen fer revuire a tot un col.lectiu (els “convilatans” que viuen al poble i els que estem a fora).

No han fet propaganda,no s’han posat medalles; han trobat entrebancs (protocols i crítiques) però l’entusiasme i vitalitat de la seva edat han fet que tot se superés. I no han fet cap trencadissa de lleis, costums ni normes casolanes cabaceroles.

I ara dic jo a aquests joves: Endavant!!! i…..si no us fa nosa un vellet com jo, ara que ja soc avi (padrí que diem a Cabacés)…..em teniu incondicional.

Una abraçada,

Josep-Enric

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers