A la parròquia de Cabacés hi ha un estri envellit, arraconat, poc cuidat i que alguns fidels no saben ni que hi sigui. És l’harmònium que porta més de qinze anys emmudit (bé, de tant en tant algú el fa sonar fora de les hores litúrgigues).
Certament té un so bo, majestuós, solemne, diguem-ne digne de temple i digne, crec jo, d’eucaristia (acció de gràcies). Les persones grans bé deuen recordar quan el tocava el senyor Ignasi, l’Anna de cal Roc, el Joan de cal Baster o alguns dels mossèns que hi tenien més o menys traça, i que les notes que li eren arrencades acompanyaven majestuoses i pietoses els cants del poble, de les filles de Maria i dels cantors que s’arreplegaven al seu entorn. Algú recorda el Magníficat de les Vespres dels diumenges o l’Introit de la Missa del Gall? Preciós!
Caldria no arraconar-lo, no oblidar-lo i que el deixéssim sonar. Seria deixar-lo resar amb notes musicals. Malgrat que les tècniques modernes s’imposen, rescatem-lo. Per cert: el dia de Sant Blai de l’any 2000 va sonar a l’hora de la Comunió. Algun músic de Cabacés va comentar que… força bé.
