No perdem el Nord. Del paper a la vida digital

Josep Maria Ferran.

Ara recordo el novembre de 1976, ara fa més de quaranta anys, quan vàrem iniciar una revista a l’Aleixar, per raons de l’època vam pensar que tot el que s’escrigués es publiques, amb tres bústies públiques permanents. Aquesta va durar des de 1977 al 1979, 15 números; al final en el 2011, en el congrés de la transició democràtica recollia en una ponència on va participar l’historiador Josep Maria Grau, que la revista “Això…Aleixarenc” és la única revista de plena llibertat d’expressió de Catalunya en la transició democràtica, tot escrit que es proposava així es publicava de forma íntegra.

A Cabacés vaig arribar per primera vegada en el 1981. En els anys següents va néixer El Sitjar el març de 1983 i va durar fins l’hivern de 1986. Vaig comprar tots els 23 números. Es va acomiadar en el maig de 1986 en les jornades de cultura a Tortosa. El 1985 va ser una eina cultural i crítica important al voltant del VIII centenari de la Carta de Població, any que l’Ajuntament inicià el dinar popular a la Foia el dia 05 d’agost.

Recordem que en 1995 vàrem posar en marxa l’oficina de voluntariat cultural Ceradai a l’Ajuntament de Cabacés en memòria de Mn. Joan Masip i Franch des de la qual vàrem organitzar moltes activitats al poble i a les comarques del Priorat i de la Ribera d’Ebre entre 1995 fins 2002, que es va tancar per les obres en el mateix Ajuntament. En aquest període es va sensibilitzar pel risc d’oblit del museu Eco de “El Greco” de Cabacés, que el Sr. Montagud va deixar al morir en 1984.

En el 1998 naixia una nova iniciativa, Nord, que enguany compleix el XX aniversari, en la qual també hi vaig col·laborar de forma molt puntual com a simple lector i alguna notícia puntual. Cal ressaltar que va ser un grup de joves que es van llançar en aquesta singular i nova revista, també de paper. Però els temps canvien i les noves tecnologies i sobre tot internet a fet que el sistema de comunicacions entre les persones tinguin ara mateix nous reptes en el camp digital.

Gràcies a la vida digital -Instagram, Facebook, Twitter, Telegram, etc- es fa possible la correspondència de forma més ràpida, econòmica i efectiva, i que la comunicació sigui interactiva i immediata. També com a negatiu hi han les comunicacions dubtoses i/o falses, la sobrecomunicació i el risc de les ciberaddiccions.

Estem en una revolució digital que les Nacions Unides a nivell mundial s’ha posat la fita 2030 i la UNESCO expressa l’interès per repensar l’educació en la crida de construir la pau en la ment de les persones, repte que la Causa Internacional Cooppel per la Pau assumim i promovem el recurs “Cooppel” de moment a Catalunya i a Andorra com un repte en la millora de les relacions de les persones i de les famílies per a treure més profit dels recursos de l’entorn més proper, en el marc de la comunicació i de la nova convivència digital.

La dinàmica central del Cooppel està en els jocs de taula i de tauler i en els jocs de rol, basat l’aprenentatge per problemes i per projectes en família. Un recurs efectiu per lluitar a favor de l’èxit escolar i per a cercar talents i motius d’interessos culturals i naturals amb risc d’oblit o de destrucció

La revista Nord del 1998 tenia uns objectius culturals clars, tenir memòria, donar a conèixer les inquietuds d’aquests joves en la il·lusió de fer un poble millor. Ara,  la nova Nord de 2018 està en també en conservar els valors de la nostra història local. Però ja no és necessari el paper com a base de la comunicació, la comunicació digital facilita la creativitat amb reduït cost econòmic, la pluralitat, la llibertat d’expressió i les oportunitats per aprendre. Gràcies a internet també es pot publicar el que hom creu convenient emparats amb la llibertat d’expressió malgrat ara tinguem una crisi política i judicial.

Pensant una mica com pot ser per exemple l’arxiu de la Baronia de Cabacés, documents que s’estan corcant en el pas del temps i que cal com a interès cultural amb risc de vulnerabilitat i la recomanació de la UNESCO la seva urgent digitalització, també tenim la Fira de l’Oli Baronia que en tots els pobles es porten a terme escenificacions de les seves arrels històriques, com el darrer que vàrem visitar, Rodonyà on han recuperat el “Ball parlat de sant Joan” on alcalde, tinent alcalde i un regidor participen activament amb quasi un centenar de persones implicades del poble i de fora.

Cal per tant recordar la Nord de 1998 i recuperar les inquietuds del nou Nord del segle XXI en el marc digital, en els nous reptes nacionals i internacionals, on la informació i el coneixement ha de ser accessible en el disseny universal dels aprenentatges i defensar motius naturals com culturals amb risc d’oblit defensats per la UNESCO.

No faré una anàlisi profund de la revista, penso que ho faran millor els seus protagonistes, però si que hauríem de valorar com estem i a on volem anar. Això si, el món actual ens reclama que ho hem de fer entre tots.

Josep Maria Ferran i Torrent
Cooperant voluntari amb la UNESCO i responsable de la Causa Internacional Cooppel per la Pau.
On “Cooppel” és cooperació pel record present i pel futur. Som el que recordem i serem el que volem recordar. www.cooppel.orginfo@cooppel.org – Coordinador de Cooperis Catalunya-Andorra.

Deixa un comentari

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!