Vicenç Biete defineix així la serra de Cantacorbs a la seva Toponímia: «Branca del Montsant entre els barrancs de Montsant i de Cavaloca. Mor al riu Montsant, a la Calçada». És una muntanya característica, amb una altitud de 626,9 metres sobre el nivell del mar. S’hi troben fòssils d’éssers marins, principalment crustacis, i els camins que antigament portaven a Cartoixa i a la Vilella Baixa la travessen en dos punts. Durant la guerra civil va ser front de combat i hi quedaren moltes municions abandonades. El 1981 el bosc d’aquesta serra es va cremar, i aquelles bales i explosius de la guerra se sentien petar dia i nit, mentre el foc durà. Però aquesta serra, tot i la seva forma tan peculiar, no és tan única com podríem creure, com a mínim pel que fa al seu nom. Hi ha quatre serres, serralades, muntanyes o turons a Catalunya amb el mateix nom: a Alàs i Cerc, a Cornudella de Montsant, a Ivars d’Urgell, a Montblanc i a Mura.
Notícies relacionades
Els estudis d’onomàstica al Priorat
Ahir el Dr. Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili, va pronunciar la conferència…
Llufes, enganys i somriures: Per què celebrem els Sants Innocents a Catalunya?
Cada 28 de desembre, Catalunya es desperta amb una guàrdia especial. No és per por,…
Segon any del Panet de Sant Roc
Per segon any, el Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara i la Parròquia, amb la…