Els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya d’enguany han començat al mirador. A dos quarts d’una s’hi ha hissat la bandera i s’hi ha cantat l’himne nacional. Un grup d’excursionistes lleidatans que casualment baixaven camí de Sant Roc avall en el moment en què els congregats entonaven l’himne s’han unit breument a l’acte, cantant algunes notes dels Segadors mentre passaven. Tot seguit l’acte s’ha desplaçat a la nova Plaça del Primer d’Octubre de 2017, un nom que commemora el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. L’alcalde ha llegit una nota explicant que el Ple va acordar el 2023 donar aquest nom a l’espai per recordar no només la data del referèndum sinó els dies vertiginosos que el van precedir, amb els preparatius de la votació, que van requerir la complicitat i coordinació de moltes persones.
Acabada l’explicació del per què del nom de la plaça, diversos membres del consistori han procedit a llegir un manifest unitari, en representació de tots els grups municipals. Per part del grup d’ERC hi han intervingut Eva Torà i Martí Miró; per part de Junts, Carles Prats; i la regidora no adscrita Cristina Masip.
El manifest ha reivindicat la Diada de l’Onze de Setembre com la voluntat permanent de Catalunya de ser una nació sobirana amb dret a autogovernar-se i decidir el seu futur, agafant com a referent el cinquantenari de la històrica diada de Sant Boi de 1976. En un context global de regressió de drets i d’amenaça als espais plurilingües, els intervinents han subratllat el paper clau del municipalisme i dels 947 ajuntaments catalans per a vertebrar el país, defensar la llengua catalana com a eina de cohesió social i garantir la llibertat i la prosperitat de la comunitat sense subordinacions exteriors.
Finalment hi ha hagut una ballada de sardanes amb aperitiu, i qui ho ha volgut s’ha pogut quedar a dinar al Cafè, on s’han servit clotxes.
