Hom ha intentat netejar les guixades que van aparèixer a principis de mes al Pon Vell, i el resultat ha estat un empitjorament dels danys. Sembla que hagin usat algun tipus de dissolvent per mirar d’esborrar la pintura, però ha estat pitjor el remei que la malaltia: els pigments s’han escampat, tacant una àrea més extensa de pedra. Aquests treballs de restauració els han de realitzar experts per evitar resultats no desitjats com els que es poden veure a les pedres del pont, declarat Bé Cultural d’Interès Local des de la dècada de 1980.
El Pont Vell de Cabassers, una estructura emblemàtica que corona el riu Montsant, és molt més que una simple infraestructura; és un testimoni silenciós de segles d’història i de la connexió vital entre les dues ribes.
Aquesta construcció històrica, sovint eclipsada per la bellesa paisatgística que l’envolta, té arrels que es remunten a l’època medieval, tot i que ha sofert diverses reconstruccions i modificacions al llarg dels anys, especialment després dels danys causats per les guerres i les crescudes del riu. La seva arquitectura, caracteritzada per arcs de pedra sòlida, reflecteix la tècnica constructiva tradicional de la zona.
Històricament, el pont ha estat crucial per a l’activitat econòmica i social de Cabassers. Servia com a punt de pas obligat per a mercaders, agricultors i viatgers que es movien entre el Priorat interior i les terres de la Ribera. La seva importància estratègica va ser notòria durant els conflictes bèl·lics de la Guerra del Francès i, més recentment, a la Guerra Civil Espanyola.
Avui dia, el Pont Vell continua sent un dels elements més fotografiables del municipi. Mentre que el trànsit modern utilitza infraestructures més noves, aquesta antiga construcció s’ha convertit en un punt d’interès turístic i un record tangible de la resiliència de la vila davant el pas del temps i la força del riu. Passejar-hi és fer un viatge a la memòria de Cabassers.
