Com cada any aquest matí s’ha celebrat l’eucaristia a l’ermita de Sant Roc, davant d’una congregació d’uns cinquanta parroquians. Com a novetat i per a fer més festiva la celebració enguany la Parròquia i el Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara han introduït dos elements a la festa: la benedicció del panet de sant Roc i de l’alfàbrega.
Sant Roc es representa sempre acompanyat d’un gos que porta un pa a la boca. Diu la llegenda que el sant es contagià de pesta mentre auxiliava malalts, i mentre ell mateix estigué empestat un gos li portava cada dia un panet per alimentar-lo fins que es va guarir. El panet de sant Roc, doncs, vol commemorar-ho, i per això a Barcelona, on se celebra sant Roc des de 1589, no hi falten els panellets de sant Roc beneïts a la Plaça Nova, amb cucanyes i el porró llarg. A Cabassers els panets de sant Roc han estat elaborats al forn del poble, per la fornera Isabel Clariana, que ha encertat una recepta dolça i a la vegada humil -com era el sant- per a crear un brioix saborós i auster al mateix temps.
Juntament amb el panet també s’ha introduït el ram d’alfàbrega, que pel seu perfum allunya insectes, refresca l’ambient i condimenta l’aliment. Als Països Catalans l’ús d’alfàbrega per sant Roc està força estès: a Arenys de Mar, a Tarragona i a Bétera és un element relacionat amb la celebració del sant de diverses maneres.
Per a marcar l’inici de la introducció d’aquests dos elements Santa Maria de Vallclara també ha editat un opuscle que n’explica els motius i ofereix l’aproximació documental més antiga coneguda fins ara a la fundació de l’ermita cabasserola: s’hi transcriu un text del 1602 pel que s’estableix la celebració anual d’una missa per l’ànima del fundador de l’ermita, fra Domingo Bonaventura Galícia. De moment d’aquesta figura no se’n sap res més, però l’estudi de l’arxiu parroquial, en marxa després de la seva digitalització per part del centre d’estudis el 2021, pot aportar-ne més dades en un futur proper.
Enguany s’han distribuït més de cent panets de sant Roc, com un reforç d’aquesta tradició.
