NOTA de la Redacció: l’historiador Vicenç Biete va morir el 15 de desembre de 2015. Darrera seu deixava, entre molta altra producció científica, tres llibres dedicats a Cabassers i diverses desenes d’articles sobre la història del nostre poble publicats a El Sitjar i a la revista Nord. Quan El Sitjar va plegar el 1986, alguns articles de Vicenç Biete ja lliurats a la redacció d’aquella revista van quedar per publicar. La sèrie “Costums i tradicions del nostre poble” es va començar a publicar al número 14 d’El Sitjar (setembre de 1984) i fins al penúltim número de la revista, el 22, de la primavera de 1986. Formen la sèrie els següents articles (entre parèntesi, el número d’El Sitjar on aparegueren: Les festes 1 (14), Les festes 2 (15), Les festes 3 (16), Les festes 4 (18), Les festes 5 (19), Les festes i 6 (20), La matança del porc (21), El maig (22) i Les dites populars: el temps (també al núm. 22). A la redacció d’El Sitjar hi van quedar, per a publicar, els següents títols d’aquesta sèrie: Un novenari d’ànimes l’any 1908, Les oracions infantils, Les dites populars, Les dites populars: el camp, i Les dites populars: el matrimoni. Aquests textos inèdits, escrits entre 1983 i 1986, aniran sortint en aquestes pàgines.
Les dites populars: El matrimoni
Quan tothom ja ho diu – i tothom ja ho sap,
jove d’aquest poble – no en trobaràs cap.
De llevant o de ponent, – de la dona sigues parent.
Home casat, – burro espatllat.
Dona jove i home vell, – no hi ha remei per a ell.
Qui es casa per interès – són feliços quinze dies,
quinze dies tot lo més.
Qui es casa per les viletes – cada dia té bodetes.
Maria, pel bé que et vull, – no et casis pas a Corbins
que et faran anar al defora – a plegar fem pels camins.
Maria, pel bé que et vull, – no et casis a la Morera,
que et faran anar a Montsant – fent-te servir de somera.
Maria, pel bé que et vull, – no et casis a la Ribera,
que sols menjaràs bajoques – i flor de carabassera.
Maria, a la Palma t’has casat – i soleta quedaràs,
i l’aigua de la Canaleta enyoraràs.
Maria, pel bé que et vull, – no et casis al Soleràs,
que et faran menjar bajoques – i fesols no en tastaràs.
