Com diuen en castellà, “no hay dos sin tres”. Per això us oferim, per acabar aquest mes de juny, un tercer article dedicat a les versions.
Ja encarats a l’estiu canicular, hi ha un gènere que torna a omplir, passades les èpoques pandèmiques, places i platges: l’havanera. Precisament el proper cap de setmana (dissabte 2 de juliol a les 22.15 h) se celebrarà a Calella de Palafrugell la 55a Cantada d’Havaneres.
Escoltarem, doncs, diferents versions d’una mateixa havanera. D’una havanera que porta el títol Vestida de nit i que fou creada per Càstor Pérez (música) i Glòria Cruz (lletra).
Comencem amb una de les versions típiques d’aquesta havanera. I tal volta de les primeres que es van enregistrar. Escoltem al grup Port Bo en la versió que en feu en el seu treball discogràfic anomenat Temps Perdut.
Si ho desitgeu, podeu seguir-ne el text. El trobareu tot just sota del reproductor d’àudio.
Pinto les notes d’una havanera / Blava com l’aigua d’un mar antic
Blanca d’escuma, dolça com l’aire / Gris de gavines, daurada d’imatges / Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules / Que omplin els versos sense neguit
Els pins m’abracen, sento com callen / El vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata / I amagar-me a la platja / Per sentir sons i tardes del passat
D’aquest món d’enyorança / Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta / I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales / I amb petxines fer-lis un bressol.
Els vells em parlen plens de tendresa / D’hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents / Prínceps de xarxa, herois de tempesta / Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries / Vaixells que tornen d’un lloc de sol
Porten tonades enamorades / Dones i Pàtria, veles i flors.
Preciosa havanera…
Escoltem (i veiem també) una interpretació en directe que en féu el grup l’Empordanet cap a l’any 2011.
D’aquesta havanera se n’han fet moltes versions i arranjaments. Especialment interessants i originals són aquests dos que us presentem tot seguit.
Una versió per a quartet vocal, interpretada pel Quartet Mèlt.
O aquesta altra, també molt peculiar, que ens ofereix el Cor Jove Amics de la Unió.
Però potser les 2 versions més emotives d’aquesta havanera són les dues que us explicarem tot seguit. Les dues estan interpretades per la Sílvia Pérez Cruz, filla -precisament- dels dos autors de l’havanera: la seva mare, Glòria, en féu la lletra i el seu pare, Càstor, la música.
Dèiem que eren dues versions molt emotives. Expliquem-nos. Aquesta primera versió, que es va poder sentir a la 44a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell (el juliol de l’any 2010), és interpretada per la Sílvia i el seu pare, en Càstor.
(en aquests dos darrers vídeos, mantenim, sense retallar, la presentació que en tots dos casos en féu ella mateixa)
Imaginem que l’estiu següent no estava programat que s’interpretés la mateixa havanera cantada per la mateixa persona a la 45a Cantada d’Havaneres que s’havia de celebrar el juliol del 2011. Però fou així. El 10 de novembre del 2010 ens sobtà la mort, als 54 anys, arran d’un atac de cor, d’en Càstor Pérez. Tots els que vam tenir la sort de compartir amb ell alguna vetllada ens vam sentir, d’alguna manera, orfes d’un gran músic i d’una gran persona.
Segur que hi sentiu diferències molt íntimes si la compareu amb la versió anterior…
Deixem, doncs, que Vestida de Nit, clogui aquest petit article que vol també homenatjar a qui fou un dels referents d’aquest petit gran gènere.
Bona audició i bona música!
Ricard Gimeno
