El 24 de juny de 2004 moria a Barcelona la professora Àngels Torrents. Ensenyava geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, però sobretot investigava al Centre d’Estudis Demogràfics de la mateixa universitat. El 1993 es doctorà en Demografia Històrica amb la tesi Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. A la recerca, reconstruïa completament la població del seu poble natal, Sant Pere de Riudebitlles, entre principis del segle XVII i fins a mitjans del XX. Això vol dir que sabia qui era cada persona que havia viscut en aquella població durant aquest període; amb qui s’havia casat, qui eren els seus pares, qui els seus fills, a què es dedicà, quines propietats tingué, on va viure, quan va morir. Tot. Sant Pere de Riudebitlles és, encara avui, un exemple d’exhaustivitat en la reconstrucció de població històrica.
A l`Angels la vaig conèixer pel Dr. Carles Simó, que per aquells temps també feia recerca al Centre d’Estudis Demogràfics. Feien, tots dos, un inventariat dels arxius parroquials de les diòcesis de Tortosa i de l’Alta Ribagorça, i vingué amb el Dr. Simó a visitar l’arxiu parroquial de Cabassers. En aquella època hi treballàvem en Joan Llecha, en Josep Ramon Miró i jo mateix, catalogant-lo, a l’antiga casa de l’abadia. L’Àngels vingué el 29 de juliol del 2000 i va estar-se a Cabassers entre les onze i la una d’aquell dia, i la seva visita va servir per a rebre un assessorament molt valuós per a la conservació dels documents: havíem començat a posar-los en fundes de plàstic, i ens recomanà que les substituíssim per sobres de paper, perquè el plàstic no transpirava i, segons s’havia comprovat a Anglaterra, a la llarga això perjudicava el paper. I tenia tota la raó del món:
El mateix any 2000 vam retirar totes les fundes de plàstic, i les vam guardar en uns arxivadors, sense contingut. Enguany, mentre completàvem les tasques de digitalització de l’arxiu, vam trobar aquells arxivadors guardats des de feia 22 anys, i efectivament vam comprovar que l’Àngels tenia raó, i que si haguéssim deixat els documents dintre del plàstic, haurien acabat malmesos, perquè les fundes estaven deformades i adherides entre elles i pels interiors.
Una visita de dues hores de l’Àngels Torrents va evitar un perjudici al patrimoni documental de l’arxiu parroquial. De vegades, persones amb qui coincideixes poc temps, aporten un valor afegit enorme.
L’Àngels va emmalaltir el gener del 2004, i moria de leucèmia les primeres hores del 24 de juny de 2004, als seixanta-tres anys. Deixava inacabada una recerca sobre el sistema de reg medieval de Sant Pere de Riudebitlles, i un record molt fort a la seva població natal: el 2009 li posaren el seu nom a la biblioteca de Sant Pere de Riudebitlles.
No fa gaire, veient que només tenia una entrada molt breu a l’Enciclopèdia Catalana, vaig escriure una nota biogràfica més completa per a la Viquipèdia. Faltava explicar aquest episodi i reconèixer-li públicament el mèrit d’haver advertit de la perillositat que les fundes de plàstic suposen per als papers de tota mena, antics o moderns, i d’aquí ve aquest breu article, publicat avui, divuit anys després que la Dra. Torrents faltés.
La fotografia de l’Àngels està extreta d’un article biogràfic que preparà el Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles per al butlletí del Centre d’Estudis del Penedès el 2004.
