Quan es va prohibir fumar a la sala general del Cafè, els fumadors van acatar la llei i van anar a fumar a una sala especial feta per a aquest propòsit. Quan, poc després, també es va prohibir fumar en aquella sala, no va quedar altre remei que acatar de nou la llei i no fumar-hi, i això que el 100% de les persones que hi entraven eren fumadores, i qui no volia fum ho tenia tan fàcil com no entrar-hi. No es va fer votar si la gent volia fumar o no en aquella sala; es va aplicar la llei i ja està. Doncs el cas del topònim és el mateix: hi ha una llei que diu que s’ha d’escriure sense faltes d’ortografia i s’ha d’aplicar, com s’apliquen totes les altres. Sense votar res, evidentment, ja que votar l’ortografia seria un disbarat, i votar si es vol complir la llei o no, un altre. Si voleu més exemples, a Capçanes, Marçà o el Molar, sense anar més lluny, no va votar ningú si preferien la forma normativament correcta o les formes “Capsanes”, “Marsá” o “Molá”. Es van corregir i llestos.
Sembla que una de les preocupacions seria que la cooperativa no es veiés obligada a canviar la marca comercial del seu oli, que es diu “Baronia de Cabacés”. Això és una marca comercial registrada i prou, no designa res més que un oli, una marca privada, no pública, ni un lloc. Per tant, no ho cal canviar per a res. És com si jo faig una marca del que sigui que es digui “Producte de Kabacés”. No dirà res ningú; una marca comercial no està subjecta a cap norma ortogràfica, perquè només és això, una marca comercial propietat de qui la registri i res més.
Mireu, la forma “Cabacés” ha estat sostenible només mentre la majoria feia veure que no sabia que era un error. Això donava una falsa sensació d’unitat, aconseguida només perquè uns no deien res, i els altres feien veure que no sabien que la forma és incorrecta. Mentre s’amagava sota la catifa la forma “Cabassers”, podia sobreviure la ficció de la forma “Cabacés”. Però això només s’aconseguia fent els possibles per a invisibilitzar la forma correcta, intentant impedir que s’escrivís bé, perquè quan surt a la llum és obvi que la forma que encara és oficial és insostenible des d’un punt de vista científic i des d’un punt de vista legal. I això, es facin els esforços que es facin, és totalment incontestable, perquè no hi ha arguments per a contradir-ho. No serveix de res, tampoc, enfadar-se perquè no es tenen arguments i mirar de fer valdre la ira per a contrarestar aquesta manca. Si algú s’enfada per una qüestió ortogràfica, això no li donarà la raó, perquè no és un tema que s’hagi de resoldre amb l’estómac ni el cor, sinó amb el cervell. Si algú s’ha d’enfadar, jo li dic: vine i parla amb mi, i t’explicaré tots els dubtes que tinguis, i veuràs que fent les coses bé hi sortim guanyant com a comunitat, i veuràs com podem col·laborar per a millorar, tots.
Algú pot atiar el temor a una “divisió” de la població en dues meitats, una partidària d’aplicar l’ortografia, i l’altra partidària d’aplicar un sentiment. I què? Aquesta divisió ja existeix, i no passa res. La gent que defensem que s’ha d’escriure bé ja hi som, i som molts més dels que hi ha a la llista de suports a la iniciativa de cabassers.org. Ni dubto, a més, que som majoria (us faríeu creus de la gentada que està d’acord amb corregir, que m’ho ha dit personalment, però que no és a la llista), i que si l’ortografia es pogués votar guanyaria l’opció correcta per molt. També hi ha gent que pensa que s’ha d’escriure segons el seu sentiment i no la norma. Val, molt bé. I torno a repetir la pregunta d’abans: i què? Tothom pensa diferent, tants caps, tants barrets. No s’ha de tenir por del pensament diferent; és més, s’ha de fomentar, perquè és la base de les societats lliures i democràtiques. A partir d’aquí, que tothom escrigui el topònim com vulgui i que tothom respecti la decisió individual de l’altre, però oficialment s’ha d’escriure segons marca la norma ortogràfica i la llei. Perquè ho dic jo? No: perquè ho diuen l’ortografia i la llei. I la llei s’ha d’acatar. No hem de ser, en això, un poble diferent dels altres. Per a ser diferents en positiu tenim recursos de sobres: patrimoni natural, història, bons productes de la terra i patrimoni cultural. Aquesta sí que és la diferència que hem de fer valdre. I si ens hi posem ens en sortirem, però hem de fer les coses bé, i fer-les bé comença per fer oficial la forma correcta del nom que designa la cosa. Què? Som-hi?
