14 de novembre

El 14 de novembre farà 88 anys que la Generalitat de Catalunya feia oficial la grafia “Cabassers” per al topònim del nostre poble. Aquell text legislatiu publicat al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya número 119, de 14/11/1933, començava dient: “El Govern de la Generalitat, per Decret del dia 20 d’abril del 1931, féu l’encàrrec a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans de què es revisés l’ortografia dels noms dels Municipis de Catalunya i restablís la forma catalana dels noms castellanitzats. Durant un temps llarg, persones especialitzades presidides per Pompeu Fabra, portaren a cap la tasca encomanada a través d’estudis detinguts en la documentació del passat i en la recollida de dades sobre la pronúncia actual.”

Més endavant començava la llista dels noms dels municipis que veurien variacions a la seva ortografia, en dues columnes. A la primera, el nom castellanitzat, oficial segons l’Instituto Geográfico y Estadístico, i a la segona el nom escrit segons les normes de la llengua catalana. La secció de la C l’encapçala el nostre poble:

Després de la guerra civil, el franquisme va revertir els canvis que havia fet la Generalitat a la toponímia, i tornà a castellanitzar els noms de lloc catalans, fent oficials novament les formes que recollia la primera columna d’aquell decret del 1933. I això va continuar així fins que el 1983 la Generalitat restaurada tornà a fer oficials les formes catalanes dels topònims. Cabassers, però, va tornar a veure com s’oficialitzava la forma castellana del seu nom el 1989, en un error històric que encara dura ara, i que ja és hora que s’acabi. S’ha d’acabar perquè “Cabacés” és una forma incorrecta, l’únic topònim escrit en castellà que queda a Catalunya (idèntic, en essència, als casos de Lérida/Lleida i Gerona/Girona). El geògraf de la Universitat de Lleida Jesús Burgueño estudià la castellanització dels topònims catalans en un article publicat el 2017, i conclou (pàg. 644) que “una castellanización ortográfica más evidente es la pérdida de ss, pasando a s (Llusanés, Mollerusa) o a c (Cabacés)”. El llibre d’estil del diari ABC, en una taula d’equivalències de noms en castellà per a topònims catalans, indica “Cabassers” a la columna de “nombre vernáculo” i “Cabacés” a la columna de “nombre castellano”. L’edició espanyola de la Wikipedia, a l’entrada “Cabaćes“, diu que és “uno de los pocos municipios de Cataluña que tienen el topónimo oficial en castellano”.

Queda també fora de la llei que la forma oficial del topònim no sigui la catalana. Vulnera els articles 2 i 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Vulnera també l’article 2.1 del Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. Provoca frau de llei, a més, en l’aplicació d’aquests articles del mateix decret: 2.2, 4.1, 5.1, 5.2, 5.3, 6.1 i 8.1. Tots aquests articles estableixen mesures d’obligatorietat d’ús i protecció de les formes oficials dels topònims, sota el supòsit que són les formes catalanes i normatives. En el cas de “Cabacés” el frau de llei és obvi, perquè acaba protegida una forma que segons l’article 2.1 del mateix decret i segons la Llei 1/1998 no és la que toca.

La correcció de la forma oficial del topònim de Cabacés per Cabassers és inevitable i una simple qüestió de temps. No només cal complir la norma ortogràfica, sinó que també cal complir la llei. Una consulta ciutadana tampoc no serviria de res: no es pot votar si es compleix o no la llei, com tampoc no es pot votar si s’escriu o no una falta ortogràfica. El Govern de la Generalitat està al corrent de les contradiccions legals que genera el fet que quedin algunes formes toponímiques no normatives com a oficials a Catalunya, inclosa la nostra. Un bon moment, i ben simbòlic, per a restaurar a l’oficialitat la forma correcta del nostre topònim seria el proper 14 de novembre, data exacta en què 88 anys enrere la Generalitat la feia oficial per primer cop. Voler esquivar el tema no té sentit. Esperar que hagi de ser el Govern qui ho faci complir, tampoc. Més val fer-ho quan toca, quan ja s’ha explicat tot, quan ja no queden dubtes de res, quan hi ha una massa crítica de població que públicament demana que es corregeixi, i absolutament ningú que en públic digui que prefereix mantenir una forma que no s’aguanta ni científicament ni jurídica. L’actual ajuntament ha heretat el problema, que es generà durant la dècada de 1980, i l’equip de govern actual no és qui el va provocar, però sí qui l’ha de resoldre. Per això, quan tot és tan clar, com més aviat el resolgui, millor.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers