Jesús Burgueño, geògraf de la Universtitat de Lleida, ha estudiat en profunditat la castellanització (a la Catalunya sota administració espanyola) i l’afrancesament (a la Catalunya sota administració francesa) de la toponímia catalana. El resultat de les seves recerces el va publicar a la revista del CSIC Estudios Geográficos, LXXVIII, 283, pp. 633-656, juliol-desembre 2017, en un article titulat “Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes”. El mètode que utilitza és comparatiu: compara la grafia catalana dels topònims anterior al decret de Nova Planta (1715) amb la forma escrita oficial de mitjans del segle XIX.
En el cas de “Cabacés”, situa el topònim entre els que van patir modificacions lleus però rellevants. A la pàgina 644 del seu estudi, diu: “Una castellanización ortográfica más evidente es la pérdida de ss, pasando a s (Llusanés, Mollerusa) o a c (Cabacés)”. Afegeix en una nota a peu de pàgina (la número 44), referint-se a la forma Cabacés: “Aunque esta es la forma oficial actual, no consideramos que fuese una mejora del topónimo, ya que el IEC propugna Cabassers, en contra del criterio del Ayuntamiento”. Podeu llegir aquí l’article sencer.
Abans de la publicació de l’estudi de Burgueño, el llibre d’estil del diari ABC, editat el 1993, ja reconeixia obertament que “Cabacés” és la forma castellana del topònim “Cabassers”. A la pàgina 144 del manual hi comença un apèndix titulat “Topónimos vernáculos y su correspondencia en castellano”. A la columna de “nombre vernáculo” s’hi llegeix “Cabassers”, i a la de “nombre castellano”, “Cabacés”.
La Wikipedia (es) és igualment clara, i reconeix que Cabassers (Cabacés) és “uno de los pocos municipios de Cataluña que tienen el topónimo oficial en castellano”:
El fet que una forma castellanitzada sigui la denominació oficial del municipi entra en contradicció amb la legislació sobre usos de toponímia més recent, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. L’article 2.1 del decret fixa que “Els noms dels accidents geogràfics, de les comarques, dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades, dels nuclis de població i de qualsevol altra demarcació territorial, i també els noms dels carrers i de les vies urbanes i interurbanes de Catalunya, tenen com a única forma oficial la catalana, excepte els de l’Aran, que tenen com a única forma oficial l’aranesa”. Trobareu més informació sobre aquesta matèria a cabassers.org.
