Gràcies a Josep Maria Sabaté hem sabut que a la província d’Ourense, a Galícia, hi ha un poblet anomenat Cabaces, del municipi de San Xoán de Río. Tot i que desconeixem l’etimologia del topònim, és impossible que tingui res a veure amb el nostre, que deriva de l’arabitzat Avincabescer, evolucionat a Cabacers durant els segles XIII i XV, abreviat com a Cabaces (sense accent) a partir del segle XV, accentuat (Cabacés) a partir del segle XVIII, i normativitzat com a Cabassers el 1933, un cop el nostre idioma tingué normativa gràcies a Pompeu Fabra. Abans de la normativa, tothom escrivia el topònim com el sentia pronunciar, i per això hi ha tanta varietat de formes escrites diferents, que reflecteixen la pronúncia del nom al llarg dels segles. No es tenia en compte, però, l’etimologia, i per això no es representava la R muda que, tanmateix, sí que se sonoritza al gentilici i derivat, “cabasserol“, ja que la primera forma documentada del topònim (Avincabescer) sí que incorpora aquesta R, que llavors es pronunciava, motiu pel qual era representada gràficament. El mateix passava amb totes i cada una de les paraules: abans de la normativa lingüística, s’escrivien com es pronunciaven: fesolés (fesolers), fusté (fuster), etc. Hi ha pronúncies molt locals, incloent noms propis, que encara es mantenen invariables, tot i que l’escriptura s’ha adaptat a la norma de l’idioma: “Juan” (per Joan), “Anric” (per Enric), “Aduard” (per Eduard), “anveija” (per enveja), etc.

Cabaces, a Ourense, té actualment cinc habitants i dotze cases. Des del 2001, ha perdut la meitat de la seva població. A Internet s’hi troba ben poca informació d’aquesta aldea gallega, i ben just alguna fotografia. Ni tan sols hi ha imatges a Google Street View. Vicenç Biete, al seu llibre del 1991, ja donava notícia d’aquesta similitud fruit de la casualitat.


Grazas a Josep Maria Sabaté, soubemos que na provincia de Ourense, en Galicia, hai unha aldea chamada Cabaces, no concello de San Xoán de Río. Aínda que descoñecemos a etimoloxía do topónimo, é imposible que teña algo que ver co noso, que deriva do árabe Avincabescer, evolucionado en Cabacers durante os séculos XIII e XV, abreviado como Cabaces (sen acento) do Século XV, acentuado (Cabacés) a partir do século XVIII, e normalizado como Cabassers en 1933, unha vez que a nosa lingua tiña regulamentos grazas a Pompeu Fabra. Antes da normativa, todos escribían o topónimo como o oían pronunciar, por iso hai tantas formas escritas diferentes, que reflicten a pronuncia do nome ao longo dos séculos. Non obstante, non se tivo en conta a etimoloxía e, polo tanto, non se representou o R mudo, que, con todo, soa no xentilicio e derivado, “cabasserol“, xa que fai a primeira forma documentada do topónimo (Avincabescer) que incorpora este R, que logo se pronunciou, por iso foi representado graficamente. O mesmo ocorreu con todas e cada unha das palabras: antes da normativa lingüística, escribíanse como se pronunciaban: fesolés (fesolers), fusté (fuster), etc. Hai pronunciacións moi locais, incluídos os nomes propios, que seguen sen cambiar, aínda que a escritura adaptouse á norma da lingua: “Juan” (para Joan), “Anric” (para Enric), “Aduard” (de Eduard ), “anveija” (por enveja), etc.

Cabaces, en Ourense, ten actualmente cinco habitantes e doce casas. Desde 2001 perdeu a metade da súa poboación. Hai moi pouca información sobre esta vila galega en Internet, e só unhas poucas fotografías. Nin sequera hai imaxes en Google Street View. Vicenç Biete, no seu libro de 1991, xa informou desta semellanza como resultado do azar.

nord.cab