Cada cop que hi ha una catàstrofe de qualsevol mena, no falta mai qui, sense cap prova que demostri el que diu, es llenci a afirmar falsedats. Les famoses mentides definides amb l’anglicisme “fake news” (com si en català no tinguéssim la manera de dir “notícies falses” i suficient gent que les difon). Ha passat sempre al llarg de la història: durant les plagues de pesta negra s’acusà els jueus de propagar-la enverinant pous; durant tota l’edat mitjana s’acusà de bruixeria moltes dones per a castigar crims d’autor desconegut; l’onze de setembre de 2001 es va voler veure el propi govern nord-americà darrera dels atemptats; i ara tampoc no falten els qui afirmen que el SARS-CoV-2 és un virus de laboratori, part d’un maquiavèl·lic pla mundial per a reduir la població.
Circulen, sobretot per Whatsapp i Facebook, missatges de tota classe sense cap fonament, i sense aportar la més mínima evidència de les gravíssimes acusacions que es llencen. Els seus autors se salven de querelles i presó, però, perquè les acusacions no van dirigides a ningú en concret, sinó a un “ells” anònim, a una suposada elit mundial secreta, que pel que diuen li fa nosa la meitat de la població. Els difusors de mentides utilitzen prioritàriament Whatsapp i Facebook perquè aquestes aplicacions arriben a una gran quantitat de públic, i com en tota concentració humana, hi ha un percentatge molt elevat de gent que es creu qualsevol cosa sense fiscalitzar res. Un dels principals vectors de difusió de les mentides és la por: el pànic al desconegut fa que es necessitin explicacions de manera immediata, i evidentment és més fàcil inventar-les que entendre els centenars de recerques publicades per les revistes científiques de més solvència i prestigi del planeta. Els mediocres busquen culpables, mentre que els lúcids busquen solucions. És com la mascareta: normalment qui la rebutja és perquè està aterrit i necessita negar la realitat que li ha tocat viure, i qui accepta les mesures de profilaxi ho fa perquè és conscient del perill i s’hi enfronta de manera raonable i sense por.
Un dels últims disbarats que circula afirma que el SARS-CoV-2 és un virus de laboratori, creat específicament per a reduir la població mundial. Evidentment, qui ho afirma no ho demostra. Està provat, en canvi, que aquest virus és d’origen natural, i que ha infectat humans per un procés de zoonosi (el pas del virus d’animals a humans). Cerqueu a Google mateix fonts solvents i llegiu les investigacions, si teniu cap dubte (aquí hi ha un bon recopilatori de fonts). Però fins i tot deixant de banda l’evidència científica i aplicant només el sentit comú, podem descartar amb un anàlisi no gaire aprofundit totes les falsedats que s’afirmen. Fem la prova:
Si el pla fos, efectivament, reduir significativament la població mundial, no s’hauria triat per a fer-ho un virus de mortalitat relativament reduïda. Hauria estat més bon candidat un virus com el de l’ebola, amb una taxa de letalitat del 50%. El SARS-CoV-2 mata, segons l’Organització Mundial de la Salut, el 0,6% dels infectats. S’hauria de ser molt incompetent per a voler exterminar el 50% de la població mundial amb un virus capaç només de liquidar el 0,6% dels qui infecta.
Si el virus fos creat en un laboratori, seria impossible que cap organització científica de cap estat no ho hagués denunciat. Les afirmacions en aquest sentit només procedeixen de xarlatans, maniàtics o directament sonats; uns perquè volen protagonisme, i d’altres perquè creuen que generar el pànic i el caos pot beneficiar d’alguna manera els seus interessos mesquins. Cap científic que mereixi dir-se així pel seu currículum i trajectòria no ha dit mai que el SARS-CoV-2 sigui un virus artificial. I no dubteu que, amb la contraposició d’interessos que hi ha al món, si això fos així, la part contrària a qui suposadament l’hagués fabricat ja ho hauria demostrat amb tota classe de proves, i hauria acusat públicament els autors. En aquest sentit només hi ha les afirmacions de Donald Trump, que, lluny de dir que el virus sigui artificial, acusa a la Xina de no haver-lo sabut controlar a temps, i a l’Organització Mundial de la Salut d’haver-ne minimitzat la gravetat.
Una altra absurditat de la suposada propagació voluntària del virus és la no discriminació de les víctimes. Llençar una arma biològica té el risc d’afectar fins i tot a qui prem el gallet. Els conspiranoics, per a salvar aquest contratemps, també afirmen que “ja tenen la vacuna”, sense precisar qui. Torna a aparèixer aquell “ells” anònim del principi: “ells” ja la tenen, els altres no. Ningú no es para a pensar, però, que desenvolupar una vacuna fiable requereix dècades, i entre els processos de validació hi ha la prova en desenes de milers de voluntaris. Un procés així, de creació d’una vacuna per a un virus encara no propagat, deu anys enrere, no hauria pogut passar desapercebut de cap manera.
Encara hi ha un altre factor igualment contraproduent per a qui decidís escampar malèficament un virus. Una cosa així només es podria fer amb les infraestructures d’un estat. Un virus no és una cosa que pugui fer qualsevol boig a casa seva. Caldrien instal·lacions específiques per a la creació, i personal especialitzat per al procés d’infecció i propagació. I aquests recursos estan únicament i exclusiva en mans i sota el control dels estats. Cap organització privada no seria capaç de fer una cosa que ni s’hi assemblés de lluny. Bé, doncs, els principals perjudicats per la pandèmia -després de qui n’ha patit físicament els efectes- han estat justament els estats. La majoria han vist reduccions dràstiques del seu PIB i increments desorbitats de les taxes d’atur. Això ha provocat una disminució dramàtica de la recaptació fiscal i una despesa enorme en cobertura social: més recursos per a la sanitat, atur, ajuda social, etc. El benefici econòmic de la pandèmia, per a un estat, és inexistent. Qui, doncs, voldria posar en marxa un procés capaç de portar-lo a la fallida?
Finalment, només ens resta destacar que sembla que mai abans no hi hagi hagut una pandèmia, si es fa cas als conspiranoics. Aquesta d’ara no és la primera (ni l’última). Aquí hi podreu veure una infografia que mostra gràficament la gravetat de les pandèmies conegudes, en nombre de víctimes mortals. Així doncs, què passa aquí, que la pesta antonina, al segle II d.C., ja era un producte de laboratori, o com va això? Què diran, que la pandèmia per Pesta Negra d’entre els anys 1347 i 1351, que va causar 200 milions de morts, va ser provocada artificialment?
Recordeu: el que es pot afirmar sense proves, es pot descartar sense proves. Apliqueu aquest principi a qualsevol informació que us arribi, i discrimineu bé per a distingir entre informació veraç i mentides. I viureu millor, sense por, i afrontant la realitat tal com és, i per tant, podent prendre les decisions més sensates per a protegir-vos.
