La revista científica BMJ ha publicat un article que analitza el risc de transmissió del virus SARS-CoV-2, causant de la malaltia COVID-19, en activitats en grup. L’article, “Two metres or one: what is the evidence for physical distancing in covid-19?“, indaga sobre l’origen de la mesura de distanciament físic per a evitar la propagació de malalties infeccioses, que es remunta al segle XIX. Estudia també el risc de propagació amb les mesures profilàctiques actuals, i publica un quadre que representa els índex de risc per a grups segons el tipus d’activitat que facin, on la facin, i la ventilació del lloc on sigui. Aquest quadre pot ser de molta utilitat per a la reobertura de les escoles el mes que ve.
Classifica el factor de risc de la següent manera: divideix els ambients entre ocupació baixa i ocupació alta, i a partir d’aquí marca amb colors el risc (verd, groc i vermell, segons el risc sigui baix, moderat o alt) si s’està en silenci, es parla o es crida (o canta) a l’aire lliure i bona ventilació, a un interior amb bona ventilació, o a un interior sense ventilació. També té en compte la durada de les activitats. L’estudi s’ha fet suposant que tots els participants portin mascareta quirúrgica i tenint en compte les mateixes circumstàncies sense mascareta: i a més soroll i menys ventilació, més risc d’infecció. La taula de risc seria diferent si tothom portés respiradors autofiltrants FFP2 o FFP3.
El quadre original, en anglès, publicat per BMJ el trobareu a continuació. El quadre utilitzat per a il·lustrar aquest article al principi, en català, ha estat difós via Twitter pel doctor en física de la Universitat Rovira i Virgili Alex Arenas.
