Avui, a l’hora d’anar a buscar el pa, molta gent ha hagut de passar pel davant d’una caguerada, amb paper higiènic inclòs, que hi ha a un racó del Mulo, ben a prop del forn. Aquest mal costum de defecar on no toca ve de lluny. Hi ha un registre documental del 1703 pel que sabem que aquell any, les autoritats locals van iniciar un procediment judicial per a esbrinar qui es cagava al brancal de la porta d’un veí. El document especifica que la investigació volia saber qui era el responsable de:
unas porquerias que (h)an fet per una i dos i 4 vegades, so és, se (h)an cagat ab lo brancal de la porta de casa de Mateu Masip del Perche, d’esta mateixa vila, de nit.
Fer les necessitats fisiològiques al carrer no és només un mal hàbit, sinó que també és font de mala olor, bacteris, mosques i, per tant, d’infeccions i malalties. Fins ara hem hagut de conviure amb les deposicions dels animals domèstics, i quan aquest problema ja gairebé s’ha resolt i la gent s’ha acostumat a recollir les porqueries de les seves mascotes (amb algunes excepcions), ara resulta que algú ha decidit prendre el relleu als gossos i cagar al carrer.