Caguerades a una porta, pedrades a l’abadia i foc a casa del rector. Això passava a Cabassers als segles XVII i XVIII.
Aquests dies, que tant es parla de l’onada de vandalisme que afecta al municipi des de fa uns mesos, convé recordar que aquest no és un fenomen nou, sinó que s’arrossega des de lluny. Des de segles, concretament.
Una de les primeres notícies que tenim d’un acte vandàlic ocorregut a Cabassers és del 1703, quan la Cort del Batlle General de la Baronia va obrir una investigació per a esbrinar qui era el responsable de, transcrivim literalment:
unas porquerias que (h)an fet per una i dos i 4 vegades, so és, se (h)an cagat ab lo brancal de la porta de casa de Mateu Masip del Perche, d’esta mateixa vila, de nit.

Van citar 14 testimonis i tots van dir més o menys el mateix: que no sabien res del que els preguntaven. Posem una de les catorze declaracions recollides com a exemple, perquè, amb poca variació, pràcticament totes són iguals:
Magnífic senyor Balle General, lo que jo, dit testimoni, sé i puch dir sobre lo que vosa mersè me (h)a interrogat aserca de qui se (h)a cagat a la porta de la casa de Mateu Masip del sòl del Perche, d’esta mateixa vila, dich que jo no·n se cosa ninguna de qui s’(h)i (h)a cagat, ni tanpoch ho (h)e sentit a dir, i no·n sé altra cosa. I per lo jurament tinch prestat he dit la pura veritat, magnífic senyor Balle General.
Van començar a interrogar al personal el 19 d’octubre del 1703, i el 25 del mateix mes ho van deixar estar de forma sobtada. Van escriure “continuant” al foli que tocava omplir l’endemà, però es devien cansar de sentir gent dient que ells no sabien res de qui s’hi cagava. I segurament s’hi cagaven tots; per això ningú no havia vist ni sentit res.
Si us ve de gust llegir el document sencer, el trobareu transcrit aquí, gentilesa del Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara:
Uns anys abans, el 1684, uns altres brètols van apedregar la casa de l’abadia, com recull un altre document judicial de la Cort del Batlle General de la Baronia:
Balle, lo que jo dit testimoni sé i puch dir sobre lo que Vostra Mercè me (h)a interogat, és que jo, dit testimoni, un dia anant a misa, junt al carré de la isglésia, vaig oir dir a la Josepa, muller de Esteve Roer d’esta dita vila, que va dir a un·altra dona que anave ab sa conpanyia, que de allí en fora avien tirat una pedrada a la finestra de la badia, i que va fer dins ab la paret de la sala un clot, però no puch dir del sert qui ere lo que ella va anomenar ni qui no. I per lo jurament tinch prestat, Magnífic Senyor Balle, (h)e dit la pura veritat.

Tampoc no van saber qui eren els responsables de l’apedregament, i la investigació es va haver de tancar sense poder acusar a ningú.
I també a la casa de l’abadia, el 1708, hi va passar una cosa encara més greu. Uns vàndals volgueren cremar-la. De nou la Cort del Batlle General va fer una investigació:
sobre una llenya que posaren a la porta de la badia, abitant en dita badia una gent estrangera de la siutat de Tortossa, y no abitant lo senyor rector en dita badia, sinó en altra casa.

Un altre cop, les indagacions per a esbrinar qui l’havia volgut incendiar van acabar en no res, i tampoc no hi va haver acusats, per manca de sospitosos.