Del 21 al 23 de gener del 2020 nord.cab ha hagut de publicar una successió d’esdeveniments, cada un pitjor que l’anterior, fins a arribar al titular que ningú no hauria volgut haver d’escriure mai. Sincerament, hi va haver tot el dia 23 un altre titular preparat, perquè l’esperança en un miracle només es va perdre quan les fonts oficials van confirmar allò que semblava que no pogués estar passant.
Els efectes d’aquest temporal no podran ser reparats mai, per molt ciment que es posi, perquè s’ha endut molt més que camins i carrers; s’ha endut a un dels nostres. Quan veiem a prop coses que sabem que passen, però no hauríem imaginat mai que poguessin passar aquí, la perspectiva canvia totalment. I entre el shock i la consternació arrenca també una onada de solidaritat més potent i més brutal que qualsevol pluja, vent o tronada, que combat el dolor col·lectiu i planta cara a l’infortuni. Aquests dies, ho hem vist tots, ens hem cuidat els uns als altres més que mai. Potser com mai no ho havíem fet. Sabíem -sabem- que som vulnerables, que la desgràcia ens hauria pogut tocar de ple a qualsevol, i la reacció ha estat actuar com un de sol, compadir (que no vol dir res més que patir amb qui pateix) i ajudar-se entre tothom a mantenir la serenor.
Quan l’onze de setembre del 2001 diversos avions van impactar contra edificis als Estats Units d’Amèrica, un diari va publicar un titular que ha quedat per a la història: “United we stand” (units resistim). Era un missatge de reafirmació davant la desgràcia. Utilitzava per a compondre el titular el nom d’una de les companyies aèries que van perdre avions en aquell atac, United Airlines. D’alguna manera, aquests quatre dies de temporal han estat el nostre “United we stand”. Ho hem patit, molt -moltíssim, massa- però aquest patiment ha fet més estrets els llaços, ha fet oblidar diferències i ha fet sortir el millor de cadascú per a combatre una commoció col·lectiva i generalitzada.
Hem vist i sentit coses que no oblidarem mai. Hem vist persones dures, a qui potser alguns tenien per insensibles, plorant sense aturador. I hem vist persones de llàgrima fàcil sense deixar-ne caure ni una, traient fortalesa d’on no n’hi havia per a què qui tenia al davant també en tingués. Hem vist, en definitiva, el pitjor de la natura i el millor de la condició humana.
Cuidem-nos els uns als altres cada dia com ens hem cuidat aquests dies, i recordem-ho sempre: UNITED WE STAND.
