El Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara ha analitzat en un article del seu butlletí un text que va aparèixer publicat el 1968 al dors d’uns goigs a la Mare de Déu de la Foia. Es titulava Breu història de la imatge de la Mare de Déu de la Foia contada per l’ermità de l’Oratori dedicat a l’arcàngel sant Miquel, del Mas Roger de Pallars; en la Comarca de l’extingida Baronia de Cabassers. Aquest “ermità” era Miquel Vidal i Llecha, l’últim propietari del Mas Roger que hi residí.
El text comença la seva narració el 13 d’abril de l’any 585 i acaba el 1936, i fa un repàs a la suposada història de Cabassers mitjançant el relat de les vicissituds viscudes per la talla de fusta de la Mare de Déu de la Foia, a la qual atribueix un origen visigot. La història anomena diversos edificis, llocs i personatges que vol localitzar a Cabassers.
De l’anàlisi del text que ha fet el Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara es desprèn que la majoria d’afirmacions que s’hi fan són invencions, i que el relat és majoritàriament ficció. Tanmateix, alguns dels llocs que cita són reals, com la Recòpolis, però els atribueix falsament el seu emplaçament a Cabassers. Per a analitzar-lo, han dividit el text en paràgrafs i han cercat les fonts de les afirmacions que s’hi fan. Han vist també que a partir del paràgraf 36 el text incorpora notícies verídiques, extretes la majoria de la documentació de l’arxiu parroquial, que Vidal i Llecha va tenir al seu mas amb el pretext de catalogar-lo.
El que més crida l’atenció, però, és el paràgraf 5, que relata la suposada arribada dels moros a Cabassers al segle VIII:
Aquest passatge fictici és el més difós de tot el text de Vidal. Carmel Biarnès li donà credibilitat, sense comprovar-ne la veracitat, a la seva obra Moros i moriscos a la Ribera de l’Ebre (710-1615), el 1972, i posteriorment d’altres autors li manllevaren la informació, essent el 2017 l’últim cop que algú ha citat aquest passatge donant-li credibilitat.
També crida l’atenció com el text fantasiós de Vidal i Llecha ha donat nom a la marca comercial de l’oli de la cooperativa de la Bisbal de Falset, Montsacer (la pàgina web de la cooperativa també té el domini montsacer.com), i fins i tot a una novel·la juvenil l’argument de la qual transcorre en aquest poble veí, L’oreneta de Montsacer (2015).
La confusió surt del primer paràgraf del text de Vidal i Llecha:
El poeta llatí Ruf Fest Aviè va escriure, al segle IV, l’Ora Maritima, que inclou una descripció de la costa de la Hispània preromana basant-se en textos més antics, probablement del segle VI a.C., que recullen les observacions d’un mariner que costejà part de la península ibèrica cap al 530 a.C. El text anomena el “mons Sacer” i el riu “Oleum”, que modernament s’han identificat amb el Montsagre (un contrafort dels Ports de Beseit entre Horta de Sant Joan i Prat de Compte) i el riu Ebre. Vidal i Llecha, però, va voler identificar el Mont Sacer amb la Bisbal de Falset sense cap classe de fonament, i d’aquí surt la confusió que va acabar donant nom a l’oli de la cooperativa d’aquell poble.
