Al costat del Pont Vell de Cabassers es mantenen dempeus les restes ruïnoses de l’antic Hostal del Móra, posteriorment conegut com a Mas del Móra. L’edifici, que actualment té la teulada i els trespols enfonsats i del qual només resisteix ferma la paret nord gràcies a un contrafort de pedra, guarda un detall poc comú en l’arquitectura rural de la zona: una data precisa a la barbacana que permet situar-ne la construcció el 1826. Noves escriptures conservades i documentació de l’Arxiu Parroquial han permès reconstruir ara els detalls de la seva edificació i els successos dramàtics que van marcar la vida dels seus propietaris, en una investigació feta per Santa Maria de Vallclara.
Segons un document notarial signat el 10 d’octubre de 1826, Antoni Bellvé, botiguer i pagès de Cabassers, va pactar amb el mestre d’obres Josep Franquet, de la Bisbal de Montsant, la finalització de l’interior d’un edifici que aleshores només comptava amb les quatre parets de tàpia i la teulada. A canvi d’executar l’obra en un termini de dos anys, el mestre d’obres va rebre una finca de quatre jornals d’ametllers a la partida de les Pinedes, coneguda com el Racó de la Pineda.
El contracte especificava amb detall els elements que havia de tenir l’hostal: dos trespols, cinc habitacions amb una alcova, una cuina equipada amb piques de pedra picada i llar de foc, i unes golfes parcialment habilitades. També preveia una quadra amb menjadores, pallisses connectades amb la part superior per un canó per baixar la palla, escales i l’arrebossat general de l’immoble, a més de la instal·lació de piques a l’entrada i a l’exterior. L’acord es va complir estrictament i el 29 de setembre de 1828 Bellvé va signar l’escriptura de conformitat de l’obra.
Els registres sagramentals mostren que el 1827 l’establiment figurava com a Hostal de Bellvé, tot i que la família mantenia la residència al carrer de l’Hospital de la vila (l’actual carrer del Grau). A partir del 1829 la documentació ja l’anomena Hostal del Móra. L’explotació del negoci, tanmateix, implicava notables riscos a l’època. El 29 d’abril de 1833 el registre de defuncions de la parròquia recull l’homicidi d’Antoni Bellvé a mans de lladres, un crim que va consternar la població i pel qual la víctima va ser enterrada sense poder rebre els sagraments.
Després del tràgic succés, la seva vídua i el seu fill van continuar vinculats a l’immoble. Les referències documentals mantenen la denominació d’hostal fins al 1860. A partir del 1863 la documentació passa a referir-s’hi directament com a mas, habitat per Domingo Ferré i Maria Amorós fins al 1876. A partir del 1877 l’edifici va quedar deshabitat definitivament, iniciant el procés de degradació que el condueix fins a l’estat actual.
