«Des de la Quartera es pot anar a visitar l’església i després a la recerca del Castell, en el punt més elevat de la vila. Des d’on m’ha fet més impressió era vist des de baix, de la carretera estant. Quan s’arriba a Falset venint del Masroig se’l veu enlairat a l’esquerra: semblava encara poderós, presidint el fris de les cases més velles de la ciutat. Vist de prop, és a dir, tot entrant-hi, un s’adona de seguida, massa cruament, de la seva desfeta. M’he passejat pel cos enrunat, procurant no trepitjar els petits horts que ara s’hi conreen. Cal arribar, però, al final. Cal abocar-se – amb precaució – al panorama del Baix Priorat, que des d’aquí es contempla meravellosament.»
A peu pel Priorat, Josep Maria Espinàs, 1957, Edicions La Campana.
Dimecres, precisament al Castell de Falset, es va presentar el número 330 de la revista Descobrir que, aquest setembre, dedica el seu dossier central al Priorat tot rememorant el mític viatge a peu que va fer Josep Maria Espinàs a la comarca l’any 1957, del qual l’any vinent en farà 70 anys.
La presentació del número, amb el reportatge central «A peu pel Priorat. Redescobrim la comarca que va inspirar el viatge mític de Josep M. Espinàs», va comptar amb la presència de l’editor de la revista, Joan Morales; l’editora de Josep M. Espinàs, Isabel Martí; i els autors dels textos i les fotografies del dossier: Toni Orensanz, Júlia Viejobueno, Rafel López-Monné i Joan Capdevila.
Els autors van explicar com va ser l’experiència de fer aquest dossier que dialoga constantment amb el viatge d’Espinàs en un Priorat remot, desconegut i empobrit, també a causa de la gelada del febrer de 1956. Així, Toni Orensanz va destacar que en el tram inicial d’aquest viatge va buscar el record i el pòsit que havia deixat el pas extravagant de l’escriptor per la comarca a l’imaginari col·lectiu dels pobles pels quals va passar. La Júlia Viejobueno va destacar el valor literari del text de Josep Maria Espinàs, que sense pretendre fer ficció de res va ser capaç de crear un imaginari entre els lectors –de fora i de dins de la comarca– a partir de la descripció i de la crònica d’un temps. Rafel López-Monné va destacar que tant revolucionari va ser posar-se a recórrer el Priorat i el país a peu, llavors, quan ho va fer Josep Maria Espinàs, com ho és tornar-ho a fer ara, descobrint el món a 3 km/h –la velocitat de l’anar a peu– en contra de l’acceleració i l’aclaparament de la tecnologia.
Per la part que ens toca més localment, com no podia ser d’altra manera, els autors han escrit Cabassers amb la forma catalana i normativa als seus textos, tal i com ja va fer Josep Maria Espinàs –bon defensor de la llengua catalana i de Catalunya– l’any 1957, en temps de dictadura!
Com va dir el Toni Orensanz, Viatge al Priorat o A peu pel Priorat, és un d’aquells llibres que es troba a totes les cases prioratines (o a moltes), perquè un llibre així –on els prioratins en van ser els protagonistes– s’havia de tenir. Potser més d’un dels assistents a l’acte, dimecres passat, el va descobrir a les lleixes polsoses de la casa dels padrins, o dels pares, com em va passar a mi. El vaig llegir en només dos dies, el primer dels dos, un dia de pluja insistent de tardor, com la que troba l’autor a Falset els primers dies del viatge.
Trobareu el número al quiosc, convidant-vos a redescobrir, un cop més, el Priorat a partir del diàleg de «passat, present i futur» entre Espinàs i les tres veus locals.
Per últim, podeu recuperar l’article que nord.cab va publicar en la mort de Josep Maria Espinàs on es transcriu una entrevista que van fer Carles Prats i Sergi Tresseras a l’autor d’A peu pel Priorat.
