El banc de la Memòria Democràtica, del Memorial Democràtic de la Generalitat, té un inventari de fosses de la guerra civil i la dictadura franquista. A l’índex hi apareixen els enterraments que es feren al cementiri municipal de Cabassers entre 1936 i 1938. Segons els llibres de registre de defuncions, en aquest cementiri hi ha inhumades 5 persones que van morir a causa dels fets de la guerra. Es tracta de 2 civils víctimes de la repressió a la rereguarda de l’any 1936, un reclús del camp de treball núm. 6 republicà, un civil refugiat de la guerra i un capità republicà.
Es desconeix el lloc exacte de les inhumacions dins del cementiri, però hi ha indicis que apunten que una de les fosses podria ser al costat dret de la porta d’entrada (mirant cap a l’exterior).
Entre els inhumats hi ha Ernesto Magallanes, nascut el 1907 a Portugal i mort a Cabassers el 2 d’agost de 1938. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’un brigadista internacional que acabà reclòs al Destacament número 3 del Camp de Treball número 6, que tenia la base a l’església de Cabassers. Francesc Badia, al llibre Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939) dona una notícia d’aquest portuguès:
«Al camp de Cabassers també hi hagué evasions. Els expresos recorden especialment la d’un portuguès, enrolat a les Brigades Internacionals, que, per raons desconegudes, va anar a raure en aquell camp. De moment l’evasió tingué èxit, però advertida la fugida, sortí un grup de guardians a la recerca de l’evadit. El fugitiu, que no devia anar gens fort en la geografia de les comarques tarragonines, va ser tornat al camp i no fou assassinat -només podia salvar la vida en el camp núm. 6- sinó castigat a fuetades en presència dels seus companys de captiveri.»
Afegeix, en nota al peu, el relat del càstig que rebé el portuguès, narrat per un altre presoner, Albert Galícia: «El posaren al cor de l’església en ens feren posar a tots els presos al mig del temple, d’esquena a l’altar (és a dir, del lloc on hi havia hagut l’altar) i de cara al cor per contemplar el càstig. No es pogueren comptar la quantitat de garrotades, vergassades i cops de culata que aquells esbirros de guardians descarregaren sobre el cos del desgraciat brigadista, els crits i els gemecs del qual s’anaven esmorteint progressivament fins que ens semblà qu ese li n’anava tota resitència i la mateixa vida. Creguérem que l’havien matat. Però es veu que no fou així ja que ara m’he enterat pel meu company Joan Bibiloni, de Calella, que aquell pobre portuguès vivia i feia vida normal per Figueres o per Girona».
Albert Galícia va escriure aquests records la dècada de 1990, i per tant la notícia de la presència del portuguès «per Figueres o Girona» és d’aquelles dates. No era precisa, però, aquesta informació, ja que els registres de defuncions de Cabassers mostren que Ernesto Magallanes va ser enterrat al cementiri.
