De la cuina a l’escenari: L’origen i la fascinant història de «Truita amb ceba»
Dins del repertori coral en llengua catalana existeixen peces que destaquen no només per la seva qualitat musical, sinó per la singularitat i la llibertat creativa de les seves propostes. Una de les obres més originals, sorprenents i divertides d’aquest àmbit és, sens dubte, Truita amb ceba. Aquesta composició aconsegueix fusionar dos móns aparentment tan distants com la gastronomia quotidiana i la música polifònica, convertint un simple text explicatiu d’una recepta de cuina en una peça d’art de gran profunditat i delicadesa.
L’autor d’aquesta singular creació és el compositor, guitarrista, organista i musicòleg alemany Bernhard (Bernat) Rövenstrunck (1920–2010). Nascut a la ciutat d’Essen, Rövenstrunck va ser una figura d’una modesta i profunda erudició musical. Tot i haver començat la seva vida laboral aprenent l’ofici d’enquadernador de llibres, la seva vocació irresistible per la música el va portar a formar-se en direcció, composició i diversos instruments. La seva vida va fer un gir decisiu l’any 1948, quan va visitar Catalunya per primera vegada gràcies a l’amistat amb el compositor català Jaume Padrós. A partir d’aquell moment, Rövenstrunck va quedar absolutament enamorat del país, de les seves tradicions i de la seva llengua, la qual va aprendre a parlar i escriure amb fluïdesa. Aquest vincle afectiu el va portar a ser conegut afectuosament en l’àmbit cultural del país simplement com a «Bernat».
La peça Truita amb ceba va ser concebuda per a una formació de cor de veus mixtes (sopranos, contralts, tenors i baixos) i no va néixer de forma aïllada. La cançó forma part d’un recull més ampli titulat Cançons de la cuina, un conjunt de composicions corals on el músic alemany va musicar diferents plats i preparacions culinàries, incloent peces dedicades a elaboracions tan variades com el rap, les anguiles o les ametlles garrapinyades.
El gran atractiu i la gràcia d’aquesta composició rau en la procedència del seu text. Rövenstrunck no va utilitzar poemes ni versos elegants de grans autors de la literatura, sinó que va agafar directament la lletra d’un receptari pràctic de cuina: el prestigiós llibre Art de ben menjar. Aquest volum, publicat originalment l’any 1923, es va convertir en un autèntic fenomen editorial i en una referència indispensable en les llars catalanes del segle XX. Tot i que l’obra figurava signada sota el nom o pseudònim de Marta Sàlvia, darrere d’aquesta autoria s’hi amagaven en realitat dues dones: les germanes Adrianna i Sara Aldavert i Sabater, filles del conegut escriptor, periodista i polític catalanista Pere Aldavert.
Mantenint pràcticament la literalitat del text original, el cor canta les instruccions passatge a passatge: la necessitat de tallar la ceba ben fina, de coure-la a foc lent i tapada amb oli perquè quedi meula i sense prendre color, fins a barrejar-la amb els ous batuts i tombar-la bé a la paella. El contrast entre la modèstia d’un text domèstic i la solemnitat d’una estructura coral complexa converteix Truita amb ceba en una autèntica joia del patrimoni musical modern.
