Ahir a la tarda, la plaça del Sitjar es va convertir en l’escenari d’un concert d’estiu inoblidable de la mà de la coral Cantacors, que va aplegar un bon nombre de veïns i visitants en una vetllada marcada per la música i la narració. La proposta d’enguany va anar més enllà del format coral convencional, articulant-se a través d’un fil conductor literari. En Sisco Gibert va assumir el paper de narrador, guiant el públic amb el conte d’en Blai i la Cinta, una història que servia d’enllaç i introducció per a cadascuna de les peces interpretades.
El repertori interpretat per la coral va ser extens, variat i directament lligat a les peripècies dels dos joves protagonistes de la història. El concert va començar introduint el context de la celebració amb «Nit de Sant Joan», per després trencar els esquemes habituals amb els ritmes tropicals de «Balaio» i la peça tradicional gallega «O voso galo comadre». La narració va anar guiant el públic a través de la misteriosa foscor descrita al conte amb les cançons «Dolç el núvol» i «La nit».
A mesura que avançava la vetllada, la formació va oferir una selecció molt diversa que va incloure des de peces de musicals i cinema com «Tot un món nou» o la potent «Que sentiu tot aquest clam?», fins a cançons d’autor i d’arrel marinera com la mítica «Abril 74» de Lluís Llach, «Cala Montgó» i «La gavina». El cos central de l’actuació es va tancar recuperant la tradició oral i el to humorístic amb «Don Lluís» i les peces «Ton pare no té nas» (de Mallorca) i «L’amo de son carabassa» (de Menorca). Tanmateix, un dels moments més emotius de la tarda es va produir a meitat del concert, quan la coral va voler retre un sentit homenatge a en Rafel Brú. El record del cantaire, traspassat fa uns mesos, va impregnar l’ambient de respecte i nostàlgia, oferint un espai per a la memòria dins la celebració musical.
El concert va mantenir un alt nivell d’energia fins al final. Davant l’entusiasme del públic, que no va dubtar a demanar més peces, la formació va oferir diverses propines. Entre aquestes, va destacar especialment la interpretació de la peça Còmic és milor, que va incloure una divertida i acurada coreografia que va arrencar els somriures dels presents. La vetllada, que va ser un clar exemple de cohesió cultural a Cabassers, es va cloure amb solemnitat amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, posant el punt final a una jornada per al record.
