L’accés a les dades electorals actuals és tan senzill com fer un clic, però endinsar-se en el comportament polític de fa gairebé un segle requeria, fins ara, una recerca feixuga en arxius històrics. El llançament de la versió beta del projecte Atles Electoral-Segona República ha canviat aquest escenari, oferint una eina digital que permet radiografiar el vot a cada municipi durant el període republicà. Aquesta iniciativa, liderada pel politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon, neix amb la voluntat de recollir i harmonitzar els resultats dels comicis de 1931, 1933 i 1936, proporcionant un nivell de detall inèdit que arriba, en certs casos, fins a la secció censal i el candidat.
Per a municipis com Cabassers, aquesta eina esdevé una finestra privilegiada per analitzar com es distribuïen les forces polítiques en un context de gran efervescència social. Tot i que el projecte es troba en una fase inicial i s’està completant progressivament, ja permet explorar dades significatives sobre el suport als diferents partits i la participació ciutadana. Actualment, l’atles posa el focus en els resultats de 1936, mentre que les dades de 1931 i 1933 s’estan incorporant per oferir una visió completa del cicle electoral republicà a les més de 9.000 localitats documentades.
El desenvolupament d’aquest mapa interactiu s’ha basat en la informació disponible al repositori CORA del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, a més de recerques historiogràfiques prèvies. Malgrat la magnitud de la base de dades, els seus impulsors demanen cautela i col·laboració davant possibles imprecisions pròpies d’una versió beta. L’objectiu final és que tothm pugui comprendre millor la història política local a través de la visualització de dades rigoroses.
Per interpretar correctament els mapes cal tenir en compte que el sistema electoral de la Segona República era radicalment diferent del model proporcional actual. Per aquest motiu, el web de l’atles inclou una secció metodològica que explica conceptes clau com el tipus de sufragi, la llei electoral vigent en cada etapa i l’organització del poder legislatiu. Aquesta contextualització és essencial per no aplicar la lògica política d’avui a uns resultats que responien a una realitat social i jurídica molt específica, ara recuperada digitalment per a la consulta pública.
