Avui, a les 19h, al Cafè es projectarà un video commemoratiu del cinquantè aniversari del trasllat del bar al local on és ara. En realitat el proper 18 de juliol farà 52 anys d’aquell esdeveniment, però les exigències de la pandèmia han fet ajornar fins ara la commemoració del fet, i per això se celebra un any i mig més tard.
El cas és que el Cafè, on és ara, es va constuir el 1933, juntament amb l’edifici de la cooperativa, llavors anomenat “Sindicat Agrícola”. A la fotografia següent, la paret divisòria centra marca el límit entre el Cafè i la cooperativa. A la sala en construcció, a l’esquerra, es veu la finestra que avui en dia és a la cova del cinema, i que ja no dóna a l’exterior, sinó a la gran escala que permet baixar al cinema i a la sala annexa:
La imatge següent correspon a l’interior del Cafè, probablement el dia de la seva primera inauguració, el 1933:
Acabada la guerra civil, la Falange va comissar tant el local del bar com el de la cooperativa per haver declarat les dues entitats “marxistes”. A l’Ajuntament s’hi conserva un document que diu que el 1937 l’entitat responsable del local del cafè en van fer donatiu al municipi, però el document és molt posterior a aquelles dates, redactat en ple franquisme, i podria ser que s’escrivís només per a mirar de recuperar els locals per a l’ús municipal. Sigui com sigui, el que avui en dia és el bar (i ja ho fou entre 1933 i 1939) va passar gran part del franquisme fent de magatzem d’adob i palla.
Això va canviar el 18 de juliol de 1970, quan es tornà a inaugurar com a bar. La “Sociedad Unión Recreativa” fou constituïda durant el primer franquisme com a secció lúdica local de l’obra sindical “Educación y Descanso”, de l’Organización Sindical Española. Tenia com a objectiu facilitar l’entreteniment i la cultura als treballadors (productors, sota la nomenclatura franquista). A Cabassers tingué la seu al número 5 de la plaça del Doctor Prudenci Seró Navàs. Es conserven força fotografies tant de l’interior com de l’exterior d’aquell bar:
Al local contigu a aquest edifici (propietat de ca l’Homdedéu) hi havia la sala on s’hi feia ball i cine, a la qual la nevada del febrer de 1943 ensorrà la teulada.
La primera gestió per a traslladar el Cafè de nou al local actual la va fer el Sr. Ton Escoda Masip, president de la Societat, que l’agost del 1968 va demanar a l’ajuntament la cessió del local. Aconseguiria la cessió el 1969, amb l’aprovació per part dels socis que, en una reunió feta el 08/10/1939 acceptaren fer el trasllat per 44 vots a favor, 13 en contra i 3 en blanc. A l’assemblea general del 15 de març de 1970 hi hagué un canvi de junta i de president, i la junta que completaria el trasllat estaria presidida per Joan Llauradó Sas (que moriria tres anys més tard, el 25/10/1973, en exercici del càrrec).
Es conserva una crònica del dia que s’inaugurà de nou el local com a bar, escrita per Joaquim Bru, llavors secretari de la Societat:
En Cabacés, a diecinueve de julio de mil novecientos setenta, para que quede nota de la fiesta celebrada el día de ayer con motivo del dia Nacional del Movimiento, y al mismo tiempo la celebración de la inauguración del nuevo local social de esta entidad, con los actos que a continuación se detallan. A las 11 horas un pasacalles por toda la localidad, por la renombrada Orquesta Excelcior de Alcover, que se encarga de todos los actos que sfiguran en el programa, organizados por esta Sociedad. A las doce, solemne oficio en la iglesia parroquial, con asistencia de todas las autoridades y miembros de esta junta y público en general, que una vez terminado se trasladan al compás de un pasodoble al nuevo local, que es bendecido tras un breve recorrido por todas las dependencias por el señor cura párroco de esta villa, que despuès se dirije con unas palabras de adhesión a la gran obra que se ha realizado después de tantos años anhelada. Después lo hace el señor presidente, que pone a disposición de todos los socios y forasteros que han querido honrar con su presencia y nos han alentado moral y materialmente para la realización de esta obra, todos los servicios de esta Sociedad. Y para finalizar, el señor alcalde, con unas palabras muy emocionadas, da las gracias a todos los asistentes, en lo cual todos los parlamentarios fueron muy aplaudidos.
A continuación se invita a todas las autoridades y al público asistente a un aperitivo vermut. Por la tarde, por la referida orquesta, gran baile asistiendo todo el pueblo congregado en este local. Por la noche se da la primera sesión de cine, con la pelicula “La Duquesa de Hong-Kong”. Y para terminar, una gran sesión de baile de final de fiesta.
I d’aquell mateix dia, també se’n conserven quatre fogotrafies:
L’obra de condicionament del local es va donar per acabada del tot un any després de la inauguració, quan es posaren rajoles al terra de la sala del cine, que fins llavors era de ciment, i s’hi pintaren les parets. Aquesta obrà anà a càrrec de Lluís Pasqual Estivill, que féu una aportació de 100.000 pessetes per a cobrir-ne el cost. L’aspecte de la sala, un cop completada la reforma, era aquest:
