«Que sentiu tot aquest clam?»: El batec universal de «Els Miserables»

Si hi ha un musical que ha aconseguit traspassar fronteres, generacions i idiomes fins a convertir-se en un fenomen absolut de la cultura popular, aquest és, sense cap mena de dubte, Els Miserables (Les Misérables). Basat en la monumental novel·la de Victor Hugo, l’espectacle és una oda apressionada a la llibertat, la justícia i la redempció humana.

Els pares de la criatura: Schönberg i Boublil

A diferència de molts grans èxits de Broadway, el naixement d’aquest musical té segell francès. Va ser el compositor Claude-Michel Schönberg i el llibretista Alain Boublil els qui van tenir la gosadia de convertir el drama social de Victor Hugo en una òpera pop. Acompanyats més tard per Herbert Kretzmer per a l’adaptació anglesa i sota la producció del llegendari Cameron Mackintosh, van crear una banda sonora completament cantada, carregada d’emoció, força simfònica i lletres inoblidables.

Un èxit planetari sense precedents

Des de la seva estrena a Londres l’any 1985, Els Miserables ha trencat tots els rècords possibles:

• Més de 70 milions de spectadors el fan un dels musicals més vists de la història.
• S’ha representat en més de 50 països i traduït a més de 20 idiomes (incloent-hi adaptacions i concerts memorables en català).
• És el musical més longeu del West End de Londres, on continua omplint teatres nit rere nit.

«Que sentiu tot aquest clam?»: L’himne de la revolució

Dins d’una banda sonora plena d’èxits, la cançó més emblemàtica i corprenedora és «Do You Hear the People Sing?», coneguda en la seva adaptació al català com a «Que sentiu tot aquest clam?».

Interpretada pels joves estudiants revolucionaris liderats per Enjolras a les barricades de París, la cançó funciona com el cor de l’obra. Amb un ritme de marxa triumphant i un crescendo emocional irresistible, no és només un número musical: és un crida a la resistència contra l’opressió.

La seva força és tan gran que ha travessat la ficció: avui dia, «Que sentiu tot aquest clam?» s’ha utilitzat com a himne real de protesta en manifestacions i moviments socials d’arreu del món (des de Hong Kong fins a Europa). Una prova irrefutable que, quan la música connecta amb l’ànima del poble, es converteix en un missatge etern de llibertat.