Pocs temes en la història del teatre musical tenen una càrrega emocional i simbòlica tan profunda com «Edelweiss». Nascuda per a la celebre obra The Sound of Music (Somriures i llàgrimes), molts la consideren erròniament un himne tradicional austríac per la seva senzillesa, el seu ritme de vals i la seva puresa melòdica. La realitat, però, és que es tracta d’una de les creacions més delicades sorgides del talent combinat del compositor Richard Rodgers i el lletrista Oscar Hammerstein II.
L’origen d’aquesta composició està marcat per la tragèdia i l’art en el seu estat pur. L’any 1959, durant els assajos previs a l’estrena de l’obra a Broadway, l’equip es va adonar que el personatge del Capità von Trapp necessitava un número musical per expressar el seu profund amor per Àustria i la seva resistència pacífica davant l’amenaça nazi.
Hammerstein, que ja es trobava en la fase terminal d’un càncer, va escriure un text breu, inspirat en la petita «flor de neu» que creix als Pirineus i als Alps. Rodgers hi va posar una melodia en compàs ternari de clara influència central-europea. «Edelweiss» va ser la darrera cançó que van escriure junts abans de la mort de Hammerstein, esdevenint el testimoni final d’una de les parelles creatives més influents de la història de la música.
Avui dia, «Edelweiss» viu una segona joventut als escenaris de tot el món gràcies a l’àmbit coral. Especialistes de la pedagogia musical com Linda Spevacek han elaborat arranjaments per a veus blanques i cors escolars que treuen el màxim partit de les seves harmonies senzilles, permetent que noves generacions de cantaires continuïn fent ressonar aquesta lloança a la llibertat i a la natura.
