Aquest dibuix a l’aiguada mostra la Serra de Montsant, amb els seus pics de gairebé 1.200 m d’alçada. Ofereix una representació gràfica de diversos pobles, monestirs, capelles i ermites. Al centre hi trobem la cartoixa de Scala Dei, fundada el 1163, que va ser la primera de l’orde a la península ibèrica. El monestir va tenir un paper fonamental en l’expansió de l’orde, era molt pròsper i disposava de vastes propietats. Avui dia es troba en runes. Aquesta vista aèria es va realitzar, probablement, com a document probatori en una disputa sobre els drets de propietat relacionats amb les ermites.
D’acord amb la finalitat de l’obra, el contingut del dibuix es basa en la combinació de la representació gràfica i les extenses explicacions que l’acompanyen. La vista mostra el territori de la Serra de Montsant entre els rius Montsant i Siurana, observat des del sud-est. Les dues ciutats més importants de l’entorn, Tarragona i Lleida, hi apareixen per facilitar l’orientació. Els nuclis de població que anomena estan representats en la seva ubicació correcta.
Els llocs estan marcats amb lletres, que s’expliquen en una extensa llegenda al marge. Els textos agrupats a la part superior descriuen la zona i indiquen les distàncies dels llocs dibuixats respecte al monestir. S’hi esmenten els boscos del vessant nord, així com els cultius de la zona: ametlles, nous, avellanes, olives i diverses hortalisses. No obstant això, les proporcions de les distàncies no corresponen a la realitat, com tampoc la representació del massís muntanyós. Segons una hipòtesi, el dibuix podria haver arribat a Àustria a través d’emigrants durant la Guerra de Successió.
Si bé la ubicació dels pobles i les ermites al mapa és correcta, la seva representació és simbòlica. Només cal veure com dibuixen Cabassers i les ermites de Sant Roc i la Foia:
És curiós veure quina unitat de mesura fa anar el text per descriure algunes distàncies: «La ermita de San Andrés está ençima de Cartuxa, distante un tiro de escopeta». De Cabassers diu «La villa de Cavaçes está situada al pie de la montaña, ançia el Poniente, y distante de Cartuxa legua y media».
Destaquem els textos del document per facilitar-ne la lectura:
La creu del final del paràgraf indica que el text continua aquí:
Les llegendes que indiquen les ubicacions mitjançant lletres:
I aquí l’explicació de cada lletra:
En trobareu la transcripció i un breu estudi a la web de Santa Maria de Vallclara.
El text determina a qui pertany cada ermita: als pares cartoixans, a la rectoria de Cabassers, a Cornudella, a Ulldemolins o als ermitans. Està escrit en castellà, però és evident que l’escrivà tenia com a llengua materna el català, ja que la influència d’aquest idioma a l’escrit és òbvia.
Tot i que la Biblioteca Nacional d’Àustria no permet la descàrrega d’imatges d’alta resolució d’aquesta peça, sí que permet veure-la i ampliar els detalls des del seu propi visor de documents digitalitzats, que trobareu en aquest enllaç. La biblioteca també ofereix reproduccions fotogràfiques del document pagant una tarifa. Si us interessa adquirir-ne alguna còpia, consulteu aquest enllaç.
El setembre de 1998, al número 0 de la Revista Nord (pàgs. 6 i 7) ja vam donar compte d’aquest mapa i el vam reproduir parcialment. En vam conèixer l’existència gràcies a Vicenç Biete, que en va fer un estudi per a la mateixa Biblioteca Nacional d’Àustria, en el marc d’una publicació commemorativa publicada a Viena el 1995 i titulada Kartographische Zimelien. Die 50 schönsten Karten und Globen der Österreichischen Nationalbibliothek, a càrrec de F. Wasrik, H. Hühnel, J. Mokre i E. Zeilinger. Ara, gràcies a la digitalització, hem pogut veure el document sencer, en color i llegir la integritat dels textos que acompanyen el gravat.
