La situació de sequera fa que des de temps enrere no baixi aigua per la sèquia de la vila, i per tant la Canal tampoc no raja. A més, l’abeurador de la Canal també està casi buit, i queda només una petita quantitat d’aigua i sediments dintre de la bassa. Allí hi ha dotzenes de cullerots (també anomenats capgrossos), que són cries de granota, i que es moriran si no s’augmenta el nivell d’aigua amb rapidesa. També s’ha assecat la flora de la bassa, els anomenats llacs.
Les masses d’aigua acumulada tenen un paper molt important per aquells organismes que necessiten aigua estancada per a desenvolupar-se. Per exemple, a més dels cullerots, les libèl·lules també ronden aquella zona d’aigua i hi dipositen els ous i les larves, que s’hi desenvolupen. Les espècies vegetals que hi ha només creixen, també, en aigua estancada, i aquesta bassa és un ambient extremadament ric, amb força diversitat de flora i fauna, que crea un ecosistema complex en l’espai reduït de l’abeurador. Gran part de la riquesa biològica d’una bassa passa desapercebuda: petits invertebrats que omplen l’aigua de vida i que sustenten els nivells superiors de la xarxa tròfica.
No s’ha de deixar perdre la vida de l’abeurador de la Canal, i és urgent tornar-lo a omplir d’aigua sense clor, fent baixar la sèquia com a mesura d’urgència si és possible, o portant l’aigua d’una altra bassa o de la Foia si no es pot fer baixar la sèquia fins a omplir-la. També és important, un cop s’hagi tornat a omplir d’aigua l’abeurador, no treure-la per a permetre la subsistència de la vida que s’hi desenvolupa.
L’ecosistema de la Canal en risc
