Fotografia: impactes de metralla a la façana de Cal Sentís.
Ahir preguntàvem al canal a Telegram quines restes quedaven a Cabassers de la guerra civil espanyola, que finalitzà l’1 d’abril de 1939. Les opcions que oferia l’enquesta eren aquestes, amb el percentatge, entre parèntesi, dels participants que es van decantar per cada opció:
Trinxeres (77%)
Impactes de metralla en algunes parets (66%)
Fosses comunes (16%)
Restes d’un avió (5%)
L’edifici que va fer de presó (61%)
Posicions d’artilleria (50%)
Un búnker (5%)
Refugis antiaeris (27%)
Tot l’anterior (27%)
No res (5%)
Queden diverses línies de trinxeres i fortificacions en uns quants punts del terme municipal. Potser les més conegudes són les que hi ha a prop del Pont Vell, recentment desbrossades i d’accés molt fàcil en cotxe.
A cal Sentís hi ha, encara, impactes de metralla d’un projectil disparat durant el bombardeig de l’1 de gener de 1939. L’artilleria republicana obrí foc contra Cabassers des de posicions a la carretera del Molar, però al nostre terme no hi queden, que se sàpiga, restes de cap posició d’artilleria, ni consta que n’hi hagués hagut cap. Tanmateix, molta gent ha respost que sí que en queden; si algú sap del cert que n’hi hagués i on, i pot concretar aquest detall, serà d’agrair.
No queden fosses comunes, però sí que hi ha diversos enterraments de soldats d’un i altre bàndol. Un avió de la força aèria republicana va haver de fer un aterratge d’emergència als plans del Mas de les Vinyes, però fou retirat immediatament i traslladat a l’aeròdrom de Reus a peces sobre camions.
L’església fou la presó del Destacament Número 3 del Camp de Treball Número 6, que tenia la base a Falset, sota l’administració de la intel·ligencia militar republicana, el SIM (Servicio de Información Militar). Allotjava uns quants centenars de presoners franquistes, falangistes, religiosos i captius de guerra del front de Terol, però també desertors (incloent brigadistes internacionals), anarquistes i trorskistes del POUM, caiguts en desgràcia pels Fets de Maig de 1938 i el seu enfrontament amb el Partit Comunista, de caire estalinista. També hi hagué presoners a l’ermita de Sant Joan. Es dedicaren, bàsticament, a fer treballs forçats en tasques de fortificació durant els mesos d’estiu de 1938.
No consta que hi hagués, ni es coneixen restes, de cap búnker ni de refugis antiaeris.
