4 de desembre de 2022

Puntarré, Ponterrer, Ponterré o Puntarrer?

Per Carles Prats.

La primera referència a la zona que actualment s’anomena Puntarrer (des del pont que salva el Barranquet, a la carretera que mena a Cabassers, fins al parc públic del principi de la població) la trobem el dia 11 d’abril del 1462, al segon llibre de la cort del batlle de la baronia de Cabassers:

A xi de abril ay de lxvii en Johan Segú de la Figuera vengé davant l’onrat en Pere Barberà, batle de Cabaces, ab una letra de mosèn Poblet manant al damunt dit batle que el fes fer raó an Johan Segú de cert blat que en Johan Gasch li devie o s'(h)avie pres d’en Segú en lo castel perque lo damunt dit batle li posà pena al dit johan Guasch que pagàs al damunt dit Johan Segú. Per què en Johan Guasch li prepara peyora la Sort de les Tàpies del Pont d’en Terer per totes mesions. [fol. 3r]

Gràficament: (d‘en abreviat en; la línia a sobre de la e representa una n):

Anomenen el “Pont d’en Terer”. La presència de l’article personal en indica que aquest “Terer” pot ser un cognom, i la preposició de n’indicaria propietat. És obvi que la r en posició intervocàlica havia de tenir so sonor, i per tant el “Terer” es refereix a “Terrer”: Pont d’en Terrer.

De totes maneres, encara que “Terrer” sembli ser un llinatge, hi ha altres possibilitats, i el Diccionari Català Valencià Balear, d’Alcover i Moll, ofereix altres definicions que permeten pensar en les característiques del lloc, com un punt d’extracció de terra per a fer manufactures. El mateix diccionari també recull la fonètica en els dialectes oriental, balear, occidental i valencià: Fon.: təré (or., bal.); teré (occ.); teréɾ (val.). Per a totes les definicions del mot, feu la cerca “Terrer” al diccionari en línia.

Per tant, com acabem de veure, “Terrer” també podria ser una propietat del pont, ja fos perquè la partida de terreny adjacent s’anomenés així, perquè s’extragués terra d’aquella zona per a fer terrissa o tàpia, o perquè el propi pont fos de tàpia (com el dels Solans). La “Sort de les Tàpies” que anomena el document del 1462 sembla també reforçar la possibilitat que, si Terrer no era un llinatge en origen, la paraula definís les característiques del terreny on se situava el pont o el material amb el qual estava construït.

Vicenç Biete, a la seva Toponímia de Cabacers i el seu terme, dóna unes referències documentals molt posteriors d’aquest indret: Pontarre (1754), Puntarré (1855), Pontarré (1861/1909) i Punterrer (1960). Ell mateix, en registrar el topònim (amb el número 315 a la seva llista) escriu Puntarrer, recollint la pronúncia i l’ortografia. De “Pont d’en Terrer” l’economització de la pronúncia en va fer caure la preposició i l’article personal, quedant Pont Terrer, que s’haurien sincopat en Puntarrer per a evitar la repetició de la t a final i principi de mot, amb la o de “pont” neutralitzada en u, i amb la e pretònica de Terrer transformada en a per la pronúncia, característica pròpia dels parlars occidentals (com a la pronúncia de teulada, on diem [taw’lada]).

La grafia del topònim, doncs, hauria de ser Pont d’en Terrer si hagués de ser fidel a l’original. Però també ha de recollir l’evolució històrica i la pronúncia actual, que són dos criteris usats a la fixació gràfica de qualsevol nom de lloc. Així doncs, cal mantenir l’aglutinació sincopada que presenta el nom com un únic mot, encara que compost, però encara pot ser Puntarrer, amb les neutralitzacions vocàliques representades gràficament, o Ponterrer, forma més fidel a l’original i a les normes d’ortografia.

És un cas de fixació gràfica més complicat que la fixació del topònim del municipi, Cabassers. Aquí, tant si s’escriu “Cabassers” com “Cabacés”, la pronúncia no varia, encara que per l’etimologia del mot i per l’ortografia l’escriptura correcta és Cabassers i no Cabacés, (i això només no s’entén si no es vol entendre, perquè és tan clar que negar-ho és absurd i ridícul). En canvi, amb Ponterrer o Puntarrer l’escriptura sí que fa variar la pronúncia, ja que actualment no neutralitzem les vocals del topònim, i aquesta neutralització és herència d’una pronúncia arcaica que ha perviscut fins als nostres dies en l’escriptura del topònim. Per aquest motiu, sembla adient mantenir la representació gràfica de les neutralitzacions vocàliques, afegint-hi la -r final del primitiu Tarrer per etimologia i per ortografia, de manera que la grafia del nom del lloc es pot fixar en Puntarrer. L’addició de la -r etimològica final no fa canviar la pronúncia del nom, com tampoc l’acabament en -rs a “Cabassers” no fa variar la manera de pronunciar el topònim (ambdues r són mudes i només hi han de ser per motius etimològics; Cabassers és un cas claríssim, on al gentilici, “cabasserol”, la r sí que s’hi sonoritza). Als mapes i als cartells del carrer hi consten dues formes diferents, i cap correcta:

Puntarré al Cadastre, als mapes de l’Instituto Geográfico Nacional, a Google Maps i al cartell del carrer.
Ponterré als mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Cal considerar inadequades les dues formes, pel fet que no reflecteixen l’etimologia del topònim. Tenint la prova documental que recull la grafia “Pont d’en Terer” a mitjans del segle XV, i tenint en compte les normes de fixació gràfica de la toponímia, és clar que la grafia correcta del topònim és Puntarrer, i aquesta hauria de ser la que aparegués a tots els mapes i als cartells del carrer.

nord.cab - El portal de notícies de Cabassers