L’Ajuntament de Cabacés* ha respost avui la instància presentada el 16 de setembre de 2021 per Carles Prats on se sol·licita que s’adopti com a grafia oficial del topònim de la població la forma normativa de Cabassers, i no la incorrecta de “Cabacés”. A la resposta, es comunica que “s’iniciarà el preceptiu expedient administratiu, procedint-se amb anterioritat a la votació pel Ple de l’Ajuntament a incoar procediment per a la convocatòria d’una consulta popular prevista a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no refrendàries i altres formes de participació ciutadana”.
Tanmateix, no hi ha base jurídica per a una convocatòria d’aquesta naturalesa, per aquests motius:
L’art. 3.1 de la Llei 10/2014, de consultes populars no refrendàries, especifica que es poden convocar “les persones legitimades en cada cas perquè manifestin llur opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública mitjançant votació”. La població d’un municipi no està legitimada per a pronunciar-se sobre el que regula l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que és que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. És a dir, no es pot consultar a la ciutadania si vol o no que es compleixi quelcom de compliment obligat per la llei.
L’art. 1 de la Llei 8/1991 reconeix l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans com a “institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català”. Com es pot comprovar per aquesta disposició, la ciutadania tampoc no està legitimada per a pronunciar-se sobre la normativa lingüística de l’idioma. Per tant, és evident que una consulta popular no refrendària per a decidir entre la forma impròpia de “Cabacés” o la normativa de “Cabassers” com a oficial del topònim (encara que sigui sota formulacions indirectes, però encaminades a aquest objectiu) no compleix el requisit de legitimitat que estableix l’art. 3.1 de la Llei 10/2014.
Si, en canvi, es volgués convocar un procés de participació ciutadana, pels mateixos arguments es vulneraria el que disposa l’art. 42.1 de la Llei 10/2014, que permet votar qualsevol proposta per la que “pugui ésser rellevant d’informar, debatre o conèixer l’opinió ciutadana”. Per a complir el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, i per a observar el que diu l’art. 1 de la Llei 8/1991, no és rellevant ni necessari conèixer l’opinió de ningú.
Per tot això, no hi ha base legal per a poder convocar cap consulta popular ni cap procés participatiu per tal que ningú opini si s’ha de complir o no el que obliga a complir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística. L’obligació del compliment de la llei no és opinable, i les normes d’ortografia tampoc. Aquestes matèries queden fora de l’àmbit competencial de l’administració local; si bé l’article 31.1 del Decret Legislatiu 2/2003 diu que “l’acord de canvi de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple de l’ajuntament”, això no exclou que la forma oficial d’un topònim que designi un municipi hagi de complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, i la forma que ara és oficial, “Cabacés”, no compleix aquest precepte. Substituir la forma “Cabacés” per la de “Cabassers” com a denominació oficial del municipi no es tracta d’un canvi de nom, sinó de l’adequació del mateix nom al que disposa la Llei 1/1998. L’administració local tampoc no té cap potestat sobre les normes de l’idioma (Llei 8/1991). Queda clar, doncs, que una consulta popular no refrendària d’aquesta naturalesa preguntaria sobre unes competències que un ajuntament no té, i sobre unes disposicions que ha de complir obligatòriament, i per tant l’ens local no la pot convocar, perquè no formen part del seu àmbit competencial (art. 1.1 de la Llei 10/2014).
